Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
baroreceptor
Biologia
Cadascun dels òrgans sensibles a la distensió de les parets on són situats.
N'hi ha a les parets del cor i dels vasos sanguinis i els més coneguts son el del si carotidi i el de la crossa de l’aorta Els baroreceptors constitueixen un sistema regulador de la pressió sanguínia i de la freqüència cardíaca
ergastoplasma
Biologia
Conjunt de vesícules de disposició irregular, sovint anastomitzades entre elles, que presenten en la superfície externa de les parets nombrosos ribosomes.
Aquest terme fou introduït el 1897 per C Garnier per a designar una porció del citoplasma de les cèllules glandulars del pàncrees fortament basòfil amb una estructura fibrillar o estratificada i un paper important en el fenomen de la secreció L’aparició del microscopi electrònic produí el seu redescobriment hom veié que es presentava en nombrosos tipus de cèllules en forma de sacs apilats amb molts de ribosomes a les parets Les cèllules que el tenen més patent hepàtiques, nervioses, intestinals, de meristemes vegetals, etc sintetitzen activament proteïnes, per la qual cosa hom…
microcist
Biologia
Cèl·lula vegetativa, resistent, petita i rodona, amb parets cel·lulars molt gruixudes.
Els microcists s’associen mitjançant un llim viscós i formen eixams anomenats cossos fructífers Són típics dels mixobacterials
mixococ
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels mixobacterials, de la família de les mixococcàcies, caracteritzat pel fet de presentar cossos fructífers simples en forma de gotes de colors vius.
L’observació microscòpica d’aquestes gotes mostra que són formades per cèllules esfèriques i de parets gruixudes, anomenades microcists , que poden suportar la dessecació i ésser viables durant llargs períodes
barrera placentària
Biologia
Terme aplicat a la membrana d’intercanvi placentari.
La formen les parets primes de les vellositats placentàries i fa les funcions de filtre en separar la circulació sanguínia materna de la fetal, cosa que impedeix el pas d’elements d’una grandària i unes característiques determinades, com ara la majoria dels microorganismes
ventre de fusta
Biologia
Reflex de les parets abdominals que augmenten el to muscular quan ocorren lesions en el peritoneu.
acel·lular
Biologia
Dit de l’organisme, teixit o òrgan constituït per una massa protoplasmàtica no compartimentada per parets cel·lulars.
S'aplica especialment a organismes unicellulars, com el gènere de les algues acetabulàries acetabulària, per distingir-los d’altres organismes unicellulars més petits i no tan especialitzats Així, les estructures acellulars són sovint multinucleades cenòcit, com és ara l’endosperma d’algunes angiospermes i les algues sifonals
diapedesi
Biologia
Pas d’elements cel·lulars de la sang, especialment els leucòcits, a través de les parets íntegres dels vasos.
Constitueix una defensa enfront de bacteris i altres noxes
mixobacteri
Biologia
Bacteri de parets flexibles, que té la propietat de lliscar o reptar quan entra en contacte amb superfícies sòlides.
Forma agregats i cossos fructífers quan hi ha carència de nutrients en el medi
masticació
Biologia
Acció de mastegar els aliments sòlids, amb la col·laboració de tots els òrgans i les parets de la boca.
Constitueix la fase de preparació de la digestió gàstrica