Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
aclimatació
aclimatació al jardí botànic Mar i Murtra, de Blanes
© Fototeca.cat
Biologia
Adaptació dels organismes a condicions ambientals que els són estranyes.
Comporta un seguit de reaccions per part dels organismes que els permeten de reinstaurar un equilibri entre els factors del nou medi que els envolta i les pròpies exigències ambientals, fins al punt, si l’aclimatació és plenament reeixida, de poder menar novament una vida normal, i àdhuc de reproduir-se De vegades és producte exclusivament de la capacitat natural d’acomodació d’un organisme determinat cas dels conills introduïts i aclimatats espontàniament a Austràlia, bé que sovint l’home mira de facilitar l’aclimatació, per exemple sotmetent els organismes a variacions graduals de l’ambient…
aclimatació a l’altura
Biologia
Conjunt de reaccions fisiològiques que permeten a un organisme d’adaptar-se a un medi situat a més altitud de la que està acostumat a viure.
Al primer moment es dóna una reacció funcional augment del volum sanguini expellit per minut, de la concentració de sang a les vísceres i disminució de la tasa d’oxigen de la sang arterial a causa de la baixa pressió atmosfèrica A aquesta etapa en segueix una altra, anomenada racció estructural , caracteritzada per un augment dels eritròcits poliglobulinèmia i consegüentment del volum sanguini, la qual cosa incrementa la capacitat de transport d’oxigen a la sang Així, el volum de sang expellit per minut es normalitza tot i mantenir-se la poliglobulinèmia L’home necessita unes 6 setmanes per a…
Louis Jean-Marie Daubenton

Louis Jean-Marie Daubenton
Biologia
Naturalista francès.
Collaborà amb el comte de Buffon en les descripcions anatòmiques de mamífers de la Histoire naturelle i intervingué en diferents intents d’aclimatació d’animals domèstics exòtics a França Als inicis de la Revolució Francesa fou el principal aglutinador dels professors del Jardin du Roi per a transformar aquesta institució en el Muséum National d’Histoire Naturelle, del qual fou el primer director i catedràtic de mineralogia
Nicolaj Ivanovič Vavilov
Biologia
Botànica
Botànic i genetista rus.
Estudià agricultura a Rússia i a Anglaterra S'interessà per la variabilitat genètica, especialment la de les plantes cultivades, i aportà prou arguments per tal d’establir-ne la llei de les sèries homòlogues 1920-22 els seus treballs sobre l’origen geogràfic, la selecció natural i l’aclimatació de les plantes cultivades 1926 tingueren un gran ressò Fundà un seguit d’instituts de botànica aplicada reunits després sota el nom d’Acadèmia Lenin de Ciències Agràries Enfrontat amb TD Lysenko, que l’acusà d’obstaculitzar la producció agrícola, fou empresonat i desterrat 1940