Resultats de la cerca

Bé que els coliformes es troben naturalment i en gran quantitat en el tracte intestinal humà i animal, llur presència en l’aigua o en els aliments és un signe inequívoc d’una contaminació per femtes, la qual pot ésser perillosa, perquè hi ha la possibilitat que uns altres gèrmens patogènics de la mateixa procedència hi siguin o hi hagin estat presents, i perquè, per la menor quantitat en què s’hi troben i per llurs característiques especials, són de detecció difícil Normalment hom fa dues proves la presumptiva i la confirmativa En la primera hom determina únicament la presència i la quantitat…

S'esdevé en canviar l’organisme en un medi de diferent concentració cas d’organismes dulciaqüícoles en aigües salades o marins en aigües dolces o bé en afegir dissolvent o solut en el medi cas de cultius cellulars, en què hom pot fer esclatar les membranes cellulars o bé provocar l’encongiment de les cèllules

Les seqüències de l’ARN ribosòmic que presenten són molt diferents de les seqüències dels altres procariotes els eubacteris o dels eucariotes Dins de la gran diversitat metabòlica que els caracteritza, un tret comú a tots els grups d’arqueobacteris és l’adaptació a un determinat ambient extrem anaerobiosi estricta, termoresistència, acidofília, halofília Els arqueobacteris comprenen, principalment, tres grups importants els halòfils extrems , bacteris que creixen en les salines i llacs molt salats els metanògens , anaerobis estrictes, que viuen en els fongs fangosos, en l’estòmac dels…

Viuen a les aigües, i alguns són patògens d’animals dulciaqüícoles o marins

Viuen a les aigües marines i continentals i es caracteritzen perquè no formen tricomes

Són pròpies d’aigües dolces i riques en matèria orgànica El gènere més important és Peloploca