Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
foniatria
Biologia
Part de l’otorrinolaringologia que estudia l’emissió i la patologia de la veu, el llenguatge i l’audició, així com el tractament de llurs alteracions.
prototròfia
Biologia
Tipus de nutrició dels organismes que, per a subvenir a llurs necessitats biològiques, assimilen directament un element químic simple, el qual intervé així en el metabolisme.
Les plantes aeròbies són prototròfiques respecte a l’oxigen, com determinats bacteris ho són respecte al nitrogen o al sofre
barrera placentària
Biologia
Nom donat a la membrana de bescanvi placentari, per la facultat que té de separar la circulació materna i la fetal i impedir així el pas de certs productes.
aliment
Alimentació
Alimentació
Biologia
Substància que proporciona als éssers vius energia, primeres matèries (per a sintetitzar la matèria viva i permetre així el creixement i la reposició de la que s’ha anat desgastant) i els composts químics indispensables per al bon funcionament o regulació dels mecanismes vitals.
Les plantes verdes, i els autòtrofs en general, es fabriquen llurs propis aliments a partir de substàncies pobres en energia aigua, anhídrid carbònic, sals minerals del sòl, gràcies a l’energia captada de la llum fotosíntesi, o de reaccions químiques quimiosíntesi Els animals i els altres heteròtrofs fongs, la major part dels bacteris, prenen els aliments de les plantes, d’animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests Els aliments són, doncs, gairebé tots, d’origen biològic, i són, per tant, composts per principis immediats, en proporcions variables segons la procedència de l’…
melanisme
Biologia
Existència, dins una població animal, d’individus de coloració negra (dits melànics), causada per una sobreproducció de melanina.
Així, la pantera negra és una forma melànica del lleopard
reticle endoplasmàtic
Biologia
Conjunt de cavitats aplanades o cisternes, molt polimorfes i ramificades, del citoplasma de les cèl·lules eucariotes.
Envolta completament el nucleoplasma i es constitueix així en membrana nuclear, amb porus de 500 Å de diàmetre A la superfície més externa del reticle s’adhereixen fortament els ribosomes , fet que diferencia el reticle en dues zones la rugosa , o ergastoplasma, i la llisa En la primera hom observa, al microscopi electrònic, uns grànuls que corresponen als ribosomes, i en la segona es presenta el reticle llis Els ribosomes de la rugosa solen unir-se com fent rosaris, formant així els polisomes Bé que el gruix de les cavitats és al límit del poder de resolució del…
quiasmatípia
Diferències entre la teoria de quiasmatípia i la teoria clàssica de la formació de quiasmes
© Fototeca.cat
Biologia
Teoria que proposa que l’entrecreuament entre dues cromàtides en la meiosi podria esdevenir-se en una de les primeres etapes, com és ara el paquitè, en què s’aparellen els cromosomes homòlegs, i el quiasma es formaria a la metafase, un cop s’han de separar per a la divisió reduccional.
Així, la formació del quiasma sembla més aviat la conseqüència de l’entrecreuament, més que no pas la seva causa
mapatge cromosòmic
Biologia
Identificació de la posició que cada gen ocupa en el cromosoma.
La importància del mapatge cromosòmic —així com el seu desenvolupament— s’ha vist incrementada amb l’aparició de l’enginyeria genètica
sarcosoma
Biologia
Nom donat a cada mitocondri del sarcoplasma d’una fibra muscular, que són observables amb el microscopi electrònic.
L’abundància de sarcosomes depèn de la freqüència amb què el múscul es contreu així, en el miocardi, hom en troba en gran quantitat
correpressor
Biologia
Molècula que, unida a una altra, anomenada repressora, impedeix que els gens formin ARN missatger.
Contribueix, així, a la regulació de la biosíntesi de les proteïnes Per exemple, en el cas del triptòfan, aquesta mateixa substància actua com a correpressor en la seva biosíntesi