Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
pulmó
Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…
heterolecític | heterolecítica
Biologia
Dit del tipus d’ou que té el vitel nutritiu situat en un pol, mentre que a l’altre hi ha el vitel germinatiu.
És propi dels amfibis
mesolecític | mesolecítica
Biologia
Dit de l’ou que conté una quantitat mitjana de vitels.
És propi dels amfibis, i de ciclòstoms i altres peixos
elongació
Biologia
Moviment de cèl·lules que té lloc en el procés de gastrulació
.
L’elongació típica s’esdevé en la gastrulació dels amfibis, dels rèptils i dels ocells
centre diferenciador
Biologia
Regió diferenciada del blastoderma dels embrions dels insectes, situada a la part que més tard correspondrà a la regió toràcica anterior de l’embrió, formada per acció d’una substància difusible provinent del centre formador.
Un cop format, esdevé el principal centre director del desenvolupament i del creixement de l’embrió És equiparable al centre organitzador dels amfibis
respiració branquial
Biologia
Zoologia
Respiració aquàtica duta a terme per mitjà de les brànquies.
Presenten aquest tipus de respiració els animals aquàtics que respiren l’oxigen dissolt a l’aigua poliquets marins, molts molluscs, crustacis aquàtics, larves d’amfibis, peixos
amplificació gènica
Biologia
Producció de moltes còpies d’un mateix gen per replicació selectiva d’un fragment determinat de l’ADN.
El cas més estudiat és el de la seqüència genètica que serveix de codi per a la síntesi de l’ARN ribosòmic en els ovòcits dels amfibis, la qual s’amplifica de mil a cinc mil vegades
Louis Gallien
Biologia
Embriòleg francès.
Estudià la morfogènesi sexual i la citogenètica dels amfibis, els paràsits, i l’acció de les hormones esteroides Fou el renovador de l’embriologia francesa moderna Pòstumament li fou publicat L’oeuf et les stades initiaux de l’ontogenèse 1979
sang arterial
Biologia
Zoologia
Sang que, procedent dels òrgans respiratoris d’un animal, arriba als capil·lars de tot l’organisme; es diferencia de la sang venosa pel seu contingut important d’oxigen.
En els vertebrats de respiració pulmonar la sang arterial va dels pulmons al cor per les venes pulmonars i, sortint del cor per l' artèria aorta, es distribueix per tot l’organisme, a vegades amfibis i rèptils barrejada amb la sang venosa
ureotèlic | ureotèlica
Biologia
Dit de l’animal que excreta urea com a principal producte de la degradació dels aminoàcids, l’amoníac dels quals és convertit en urea mitjançant el cicle de l’ornitina.
És un caràcter propi dels vertebrats, els productes d’excreció dels quals es poden difondre lliurement en aquesta forma soluble durant el desenvolupament embrionari, és a dir, els que tenen un desenvolupament més o menys aquàtic peixos elasmobranquis, amfibis, rèptils quelonis i formes vivípares totalment desenvolupades mamífers Els invertebrats aquàtics excreten amoníac