Resultats de la cerca

N'hi ha de diversos tipus, entre els quals hom inclou la utilització d’aparells d’alta tecnologia citogenètica automatitzada que, entre altres indicacions, són emprats en les tècniques de diagnosi prenatal d’anomalies genètiques o en la recerca de marcadors genètics de tumors

Comprèn l’estudi de l’oxigen i de la saturació hemoglobínica de la sang arterial i de la determinació de la seva pressió parcial, així com, l’estudi de l’anhídrid carbònic en l’aspecte del CO 2 total, de la seva pressió parcial pCO 2 i del CO 2 combinat reserva alcalina i l’estudi de la concentració d’ions H + pH L’estudi gasomètric permet d’obtenir dades d’interès per a l’estudi funcional cardiopulmonar per les variacions de l’oxigen i del pH i és d’un gran interès per a l’estudi de l’equilibri acidobàsic

Bé que incicialment fou qüestionat, les anàlisis filogenètiques posteriors han confirmat la monofília del domini dels eucaris, per la qual cosa aquest clade té plena validesa

Els hibridomes de cada línia determinada produeixen un únic tipus d’anticossos de gran puresa i especificitat, per la qual cosa han suposat una gran millora en les anàlisis immunològiques actualment s’investiga la seva utilitat en el tractament del càncer

Els biobancs són especialment indicats per a aquells projectes que requereixen un gran nombre de mostres, com ara el genotipatge global, la cerca de perfils proteics o metabòlics, la identificació d’interaccions genètiques i ambientals, les anàlisis de susceptibilitat farmacològica, la descripció de nous marcadors genètics, la farmacogenòmica o el diagnòstic precoç Els biobancs són regulats per la Llei de recerca biomèdica de 3 de juliol de 2007, que estableix l’existència d’un registre estatal de biobancs, el compliment d’uns requisits bioètics i de confidencialitat, uns…

El fonament de les tincions està en la capacitat selectiva i diferencial dels components per a retenir la matèria colorant L’afinitat per un colorant determinat pot ésser un caràcter fonamental de certes cèllules, com els leucòcits eosinòfils Els colorants dits àcids són àcids tenyits o les seves sals, i són emprats per a tenyir les estructures citoplasmàtiques Els colorants bàsics són bases tenyides o les seves sals, i hom els empra per a tenyir diverses estructures del nucli cellular Hom anomena tinció diferencial la que és efectuada mitjançant dos colorants, el primer dels quals és fixat…

Bé que els coliformes es troben naturalment i en gran quantitat en el tracte intestinal humà i animal, llur presència en l’aigua o en els aliments és un signe inequívoc d’una contaminació per femtes, la qual pot ésser perillosa, perquè hi ha la possibilitat que uns altres gèrmens patogènics de la mateixa procedència hi siguin o hi hagin estat presents, i perquè, per la menor quantitat en què s’hi troben i per llurs característiques especials, són de detecció difícil Normalment hom fa dues proves la presumptiva i la confirmativa En la primera hom determina únicament la presència i la quantitat…

Llicenciat 1951 i doctorat 1956 en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, el 1964 obtingué la primera càtedra de microbiologia a l’Estat espanyol, a la mateixa universitat, que ocupà fins el 1999, any que fou nomenat catedràtic emèrit També fou degà de la Facultat de Biologia 1968-73 Treballà especialment en citologia i bioquímica de microorganismes i en genètica bacteriana, especialment l’extracromosòmica Des del final de la dècada de 1970 se centrà en l’estudi de la contaminació ambiental per microorganismes, que investigà al litoral barceloní Publicà un centenar de treballs de…

Fill de Jaume Pi i Sunyer i germà d’August, amb qui collaborà en el camp de la investigació fisiològica al Laboratori Municipal de Barcelona, que dirigia Ramon Turró Inicià els seus estudis de medicina el 1910 -11 i es doctorà el 1914 El 1934 guanyà el Premi Garí, atorgat per la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, amb un treball que també presentà a Boston Des del 1917 assistí a nombrosos congressos de medicina Sevilla Asociación Española por el progreso de la Ciencia, París, Estocolm, Boston i Rússia, entre altres Fou professor auxiliar de fisiologia a la Universitat de Barcelona 1921-…