Resultats de la cerca

La proporció normal és de 30 a 50%, però el seu nombre augmenta en l’anèmia perniciosa, en les anèmies sideroacrèstiques i en l’anèmia aplàstica, i disminueix en casos d’eritropoesi ferropènica

La seva absència mena cap a l’anèmia perniciosa

La ingestió de drogues o d’agents oxidants fenacetina, acetanilida, etc pot originar aquesta hemoglobina anormal El quadre corresponent es caracteritza per cianosi, estrenyiment i anèmia El tractament consisteix a retirar el tòxic i fer una sagnia

Sol ésser conseqüència de l’anoxèmia Mena a la necrosi de les cèllules tant més ràpidament com més diferenciades i específiques són per això els centres nerviosos són la part dels organismes més exposada a les conseqüències de l’anòxia Es troba en casos d’asfíxia, intoxicació per monòxid de carboni, anèmia, malalties que paralitzen els músculs respiratoris, infart de miocardi, xoc, aturada cardíaca, etc

La infecció té lloc per l’acció de l’enzim transcriptasa inversa, present en tots els retrovirus, amb el qual es fixen i el seu genoma és introduït en el cellular, on es replica utilitzant el mateix mecanisme cellular o es manté en forma latent durant un temps variable i indefinit El primer virus humà d’aquest grup identificat fou l’HTLV-I Human T-Cell Lymphotropic Virus type I , aïllat el 1978, i el més conegut és el virus de la immunodeficiència humana VIH, causant de la sida Les infeccions per retrovirus poden ésser asimptomàtiques o bé causar diverses afeccions com ara pneumònia, …

L’activació del sistema del complement provoca efectes com ara la lisi cellular, l’alliberament d’histamina pels mastòcits i per les plaquetes, l’augment de la permeabilitat dels vasos sanguinis, la contracció dels músculs llisos, la quimiotaxi dels leucòcits i la neutralització de determinats virus A més, el sistema de complement es relaciona amb altres sistemes com els de la coagulació, de la fibrinòlisi o de les cinines, i intervé en la patogènia de diverses malalties immunològiques, com el lupus eritematós sistèmic, l’artritis reumatoide, les glomerulonefritis i l’anèmia…

Per a poder realitzar terapèutica gènica cal tenir aïllat el gen normal, disposar de cèllules de l’individu afectat on es pugui inserir, com per exemple cèllules del moll de l’os, disposar d’un mètode d’introducció del gen i que les cèllules, un cop reintroduïdes en el pacient, produeixin la proteïna normal en quantitat suficient i al lloc correcte En un procés de terapèutica gènica primer s’obtenen cèllules del pacient, a continuació s’hi introdueix el gen fent servir, generalment, vectors vírics, se seleccionen les cèllules que han incorporat el gen i produeixen nivells normals de la…

Reescrivint l’ADN Una de les tècniques que està experimentant un increment d’ús, una optimització tecnològica i una diversificació d’aplicacions més ràpida, però que també està envoltada de qüestions ètiques i legals molt importants, especialment pel que fa a la seva utilització en l’espècie humana, és la que permet editar l’ADN per a introduir-hi canvis dirigits Aquesta tècnica, coneguda amb el nom de CRISPR-Cas9, permet reescriure fragments de la seqüència de gens in vivo , de manera poc invasiva, per a introduir modificacions planificades, com per exemple corregir mutacions responsables de…