Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
antigen
Biologia
Substància capaç d’induir la formació d’anticossos, els quals tenen capacitat de reacció específica amb ella.
La capacitat antigènica va lligada a una certa mida i a una rigidesa moleculars L’especificitat antigènica depèn de certs grups funcionals o parts petites de la molècula Actuen com a antígens les proteïnes i els polisacàrids Els lípids no hi actuen mai, però formant part de molècules proteiques poden conferir especificitat immunològica aquesta mena de capteniment pot ésser també el de petites molècules acoblades a proteïnes i, aleshores, aquestes molècules aïllades, bé que per elles mateixes no són antigèniques, poden unir-se específicament amb els anticossos formats, en el qual cas reben el…
antigen Austràlia
Biologia
Antigen de superfície del virus de l’hepatitis B, present en el sèrum de pacients afectats per la malaltia; es troba també en portadors sans.
antigen d’histocompatibilitat
Biologia
Antigen present a totes les cèl·lules de l’organisme tret dels eritròcits i en el trofoblast.
Els antígens d’histocompatibilitat són de gran importància en les reaccions de rebuig en les trasplantacions d’òrgans alguns, a més, es relacionen amb l’existència de determinades malalties
complex antigen-anticòs
Biologia
Complex macromolecular format per l’antigen unit al seu anticòs específic, fixat, o no, al seu complement, que pot precipitar o romandre en solució.
És anomenat també complex immune i immunocomplex
reacció antigen-anticòs
Biologia
Reacció química en la qual els determinants antigènics dels antígens es combinen amb els centres actius dels anticossos i constitueixen una xarxa tridimensional proteica insoluble que precipita i que es degrada metabòlicament.
anticòs
Representació del model d’un anticòs
© fototeca.cat
Biologia
Globulina del sistema gamma amb capacitat d’unió específica amb un determinat antigen.
L’anticòs pot ésser una globulina gamma G, gamma A, gamma D, gamma E i gamma M, aquesta darrera amb un pes molecular al voltant d’1 000 000 i les altres de 156 000 o 300 000 In vitro , la seva acció pot manifestar-se de diferents maneres Els anticossos que precipiten els antígens que es troben en solució reben el nom de precipitines Els que aglutinen els antígens que formen part d’una cèllula, d’un germen o d’una partícula són anomenats aglutinines si aquesta acció és feta en presència de complement pot conduir a una lisi del germen o cèllula lisina, citolisina, hemolisina Els anticossos…
interleucina
Biologia
Medicina
Nom donat a diverses substàncies elaborades per les cèl·lules que intervenen en la resposta immunitària després del contacte amb l’antigen.
La interleucina-1 , també anomenada factor alliberador dels limfòcits, és secretada per la cèllula presentadora de l’antigen i estimula l’activitat dels limfòcits específics contra l’antigen a què són propers La interleucina-2 , també anomenada factor de creixement dels limfòcits, secretada pels limfòcits T4 activats, és capaç d’estimular el desenvolupament dels limfòcits que disposin en la seva superfície de receptors capaços de combinar-se amb l’antigen responsable i que prèviament hagin contactat amb ell
determinant antigènic
Biologia
Petita regió de la molècula de l’antigen que permet el desencadenament de la resposta immune.
És freqüent que cada antigen disposi de múltiples determinants antigènics
amboceptor
Biologia
Anticòs termoestable, també anomenat bacteriolisina o hemolisina, present en els sèrums animals en què ha estat injectat un antigen.
L’anticòs s’uneix al mateix antigen que l’ha provocat i el sensibilitza, és a dir, el fa propici a la lisi, efecte assolit amb un complement
resposta immunitària
Resposta immunitària els antígens activen els limfòtics B amb allibarament d’anticossos (hurmoral), o be els limfòcits T amb destrucció per lisi de les cèl·lules infectades (cel·lular)
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de reaccions posades en marxa quan una substància estranya a l’organisme i dotada de certes propietats (antigen) es posa en contacte amb els mecanismes receptors del sistema immunològic, situats en els òrgans limfoides perifèrics, com ara les estructures limfàtiques difuses (intestí, aparell respiratori, etc), els glanglis limfàtics o la melsa.
Es produeix resposta humoral quan l’antigen estimula els limfòcits B bursadependents i aquests es transformen en cèllules plasmàtiques que formen anticossos gammaglobulines específicament dirigits contra l’antigen Hi ha resposta cellular si l’antigen estimula els limfòcits T timodependents provocant la transformació en limfòcits T efectors els quals, dirigits específicament contra l’antigen actuen per citotoxicitat directa o mitjançant la producció de certes substàncies anomenades limfocines