Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
mescla metabòlica
Biologia
Mescla de nutrients energètics (glúcids, lípids i pròtids) que crema un individu normal en condicions basals.
Hom li atribueix un equivalent tèrmic de 4,8 kcal, per litre d’oxigen consumit És una data interessant de conèixer per tal de determinar indirectament el metabolisme
mesosoma
Biologia
Conjunt d’estructures membranoses dels bacteris que es produeixen per invaginacions de la membrana cel·lular i tenen formes vesiculars i enrotllades de molta complexitat.
Llur funció no és encara ben coneguda, però hom els atribueix tres tasques fonamentals centre de l’activitat respiratòria, òrgan operatiu en la formació de l’envà intercellular i mecanisme de separació del nucli després de la reduplicació
microtúbul
Biologia
Estructura tubular no ramificada i agrupada en feixos que es troba en el citoplasma de les cèl·lules eucariotes.
D’un diàmetre extern d’uns 24 nm i intern de 10 nm, són formats de filaments de tubulina disposats helicoïdalment Hom els atribueix funcions diverses com ara l’esquelètica en axons de neurones, migracions cellulars cariocinesi, i en cilis i flagels Hom els troba en el grànuls basals i en el centríol Foren descrits el 1963
fam
Biologia
Desig molt intens de menjar, sovint lligat a una sensació de buit o de contracció a l’estómac.
Si no se satisfà, produeix una sensació de feblesa, de defallença i de mal de cap La regulació de la sensació de fam és complexa hom l’atribueix a les contraccions de l’estómac anomenades ‘punxades de la fam’ i la baixada del nivell de glucosa a la sang De fet, la regulació en sentit estricte es troba al centre de sacietat de l’hipotàlem, sensible a la disponibilitat de glucosa a la sang També hi influeixen d’altres factors, no solament fisiològics sinó també psicològics, en especial reflexos condicionats i hàbits
sociobiologia
Biologia
Sociologia
Corrent evolutiu emmarcat dins del neodarwinisme, desenvolupat a partir del 1975 per E.O.Wilson.
La sociobiologia troba dos fonaments principals en la interpretació que fa de la jerarquia en la major part de les societats animals inclòs l’home, a les quals atribueix una causa genètica els millors individus són els que de fet “manen”, i els menys bons els que “obeeixen”, mercès a un procés de selecció natural considera també que el comportament d’un individu obeeix a un objectiu principal la màxima difusió possible dels seus gens Així l’agressivitat tendeix a eliminar els rivals sexuals l’altruisme s’exerceix envers els individus de la mateixa família, portadors de gens…
mutació
Biologia
Alteració permanent d’un o més caràcters hereditaris com a conseqüència d’un canvi en el material genètic d’una cèl·lula, que es transmet a les cèl·lules filles.
Si la mutació es dóna en els gàmetes, és transmissible a la descendència Les mutacions genètiques modifiquen la morfologia o la fisiologia dels individus, bé que poden tenir també una causa artificial, química o radioactiva Hom anomena induïdes les mutacions que són provocades mitjançant un agent mutagènic, i espontànies les que, per manca de coneixement de llur causa, hom atribueix a l’atzar Segons l’abast del canvi produït, hi ha mutacions cromosòmiques quan n'és modificat el nombre, l’estructura o la distribució dels cromosomes, i gèniques quan l’alteració ateny un o més gens…