Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
basòfil | basòfila
colorant bàsic
Biologia
Compost, generalment orgànic, emprat per a tenyir els components àcids de les cèl·lules d’un tall histològic.
Els principals colorants bàsics són els carmins, les anilines bàsiques i les hematoxilines A més dels colorants àcids i bàsics, n'hi ha alguns de neutres, com el Sudan III o el roig escarlata, que tenyeixen els greixos
granulòcit
Biologia
Cadascun dels leucòcits que contenen grànuls en el citoplasma i un nucli irregular o segmentat.
Els granulòcits poden ésser eosinòfils, basòfils o neutròfils, segons que els grànuls tinguin afinitat, respectivament, pels colorants àcids o bàsics o no en tinguin per cap
György Békésy
Biologia
Física
Biofísic hongarès.
Establert als EUA des del 1947, fou professor a la Universitat de Harvard 1949 És autor de treballs bàsics sobre les modificacions energètiques de l’orella interna que expliquen el mecanisme de transmissió de l’audició, pels quals li fou concedit el premi Nobel de medicina i fisiologia 1961
neutròfil
Biologia
Dit del leucòcit que presenta granulacions citoplasmàtiques que són tenyides tant pels colorants àcids com pels bàsics.
colorant àcid
Biologia
Compost, generalment orgànic, emprat per a tenyir els components bàsics de les cèl·lules d’un tall histològic.
Els principals colorants àcids són les anilines àcides, com l’eosina, l’eritrosina, la fluoresceïna i el roig Congo
Jules Bordet
Biologia
Medicina
Metge i microbiòleg belga, deixeble de Metchnikoff a París, iniciador i director, durant quaranta anys, de l’Institut Pasteur de Brussel·les i professor de bacteriologia a la Universitat de Brussel·les (1907-35).
És autor de treballs bàsics sobre la immunitat i les hemòlisis bacterianes, així com d’una descripció dels bacils causants de la diftèria de l’aviram i de la tos ferina humana, i descobridor de la reacció de fixació de complement, juntament amb Octave Gengou Li fou atorgat el premi Nobel de Medicina l’any 1919 entre les seves obres destaca Traité de l’immunité dans les maladies infectieuses 1920
paret cel·lular
Biologia
Embolcall rígid de les cèl·lules bacterianes que conté el protoplasma.
La paret és constituïda per substàncies orgàniques complexes polisacàrids com la quitina, glucopèptids com la mureïna, aminoàcids neutres com la lisina i bàsics com l’àcid diaminopimèlic, característic d’aquesta estructura, complexos glicerofosfòrics com els àcids teïcoics, proteïnes, lipoproteïnes i lípids L’estructura física de la paret cellular dóna forma al bacteri i manté la integritat del protoplast, puix que per efecte de l’osmosi s’inflaria i esclataria, i permet la classificació dels individus segons el resultat de la tinció de Gram
Bernardo Alberto Houssay
Biologia
Fisiòleg argentí.
Doctor en farmàcia 1904 i medicina 1911, catedràtic de fisiologia de la Universitat de Buenos Aires 1919, fou creador d’una escola de gran nivell Són notables els seus estudis sobre el metabolisme dels glúcids, la fisiopatologia de la diabetis i l’activitat del lòbul anterior de la hipòfisi, pels quals li fou concedit, juntament amb C i G Cori, el premi Nobel de medicina el 1947 És autor de molts llibres, entre els quals el text Fisiología humana 1945 que, publicat en nou idiomes, ha estat un dels llibres bàsics per a l’ensenyament