Resultats de la cerca
Es mostren 181 resultats
resposta immunitària
Resposta immunitària els antígens activen els limfòtics B amb allibarament d’anticossos (hurmoral), o be els limfòcits T amb destrucció per lisi de les cèl·lules infectades (cel·lular)
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de reaccions posades en marxa quan una substància estranya a l’organisme i dotada de certes propietats (antigen) es posa en contacte amb els mecanismes receptors del sistema immunològic, situats en els òrgans limfoides perifèrics, com ara les estructures limfàtiques difuses (intestí, aparell respiratori, etc), els glanglis limfàtics o la melsa.
Es produeix resposta humoral quan l’antigen estimula els limfòcits B bursadependents i aquests es transformen en cèllules plasmàtiques que formen anticossos gammaglobulines específicament dirigits contra l’antigen Hi ha resposta cellular si l’antigen estimula els limfòcits T timodependents provocant la transformació en limfòcits T efectors els quals, dirigits específicament contra l’antigen actuen per citotoxicitat directa o mitjançant la producció de certes substàncies anomenades limfocines
peroxisoma
Biologia
Vesícula de 0,5 a 0,8 μm de diàmetre propi de cèl·lules animals, per bé que darrerament han estat trobats també en cèl·lules vegetals.
El seu contingut és ric en enzims catalasa, uricasa, d -aminooxidasa α-hidroxioxidasa, entre d’altres La matriu del peroxisoma pot ésser homogènia o bé presentar en el centre una formació de tipus cristallí o paracristallí en la qual destaca la uricasa El seu origen ha estat relacionat amb el reticle endoplasmàtic, amb els mitocondris i amb els cloroplasts La seva funció ha estat relacionada amb el paper regulador que té sobre el metabolisme del colesterol Són coneguts també amb els noms d' uricosomes, microcossos i glicosomes
calcífil | calcífila
cèl·lula auxiliar
Biologia
Botànica
En els rodòfits, cèl·lula pròxima a l’ovocèl·lula, rica en substàncies de reserva que poden ésser posades a disposició de l’ovocèl·lula fecundada, bé per fusió d’ambdues, bé per penetració del nucli diploide fins a la cèl·lula auxiliar o bé per unió mitjançant un filament absorbent.
autoesterilitat
Biologia
Incapacitat dels animals o plantes d’autofecundar-se, tot i estar presents dos sexes, bé perquè la maturitat d’ambdós gàmetes no coincideix en el temps, bé per incompatibilitats de tipus genètic.
anisogàmia fisiològica
Biologia
Reproducció sexual en què els gàmetes, bé que morfològicament indestriables, es captenen de manera diferent durant la unió.
mol·licuts
Biologia
Classe de la divisió esquizòfits, constituïda per microorganismes diminuts i desproveïts de paret cel·lular.
Són sapròfits, paràsits o patògens d’animals, i d’algunes plantes Poden ésser cultivats en medis acellulars el desenvolupament dels paràsits és normalment extracellular No és coneguda amb exactitud la modalitat de reproducció que segueixen, per bé que hom suposa que sofreixen gemmacions i fragmentacions El gènere més important d’aquesta classe és el micoplasma, per bé que la classe inclou també Acholeplasma , que es desenvolupa bé en absència de colesterol, i Thermoplasma , que presenta l’òptim de creixement a 55°C de temperatura i a 2,0 de pH
al·lozigot
Biologia
Individu heterozigot per a un locus o bé que, essent homozigot, els seus al·lels no provenen d’un ancessor comú.
borrèlia
Biologia
Gènere de bacteris mòbils, de l’ordre de les espiroquetals, que s’enrotllen en espiral, de 10 a 20 μm de llargada.
Contràriament a les altres espiroquetes es tenyeixen bé amb els colorants d’anilina Creixen malament en els medis de cultiu artificials, però bé en els embrions de poll B recurrentis, B duttonii, B turicatae, B parkeri, B hermisii són els agents causants de les diverses febres recurrents febre