Resultats de la cerca
Es mostren 259 resultats
bacteris

Estructura d’un bacteri
© Fototeca.cat
Biologia
Veterinària
Medicina
Classe de microorganismes unicel·lulars d’estructura protocariòtica, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa.
Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen,…
tinció de Gram
Biologia
Tècnica de coloració dels bacteris que fou establerta per H.Ch.J. Gram.
Es basa en la diferent afinitat als colorants bàsics violeta de genciana, violeta cristall, violeta de metil, etc dels bacteris En primer lloc hom fixa la preparació dels bacteris per mitjà de la calor, l’acoloreix amb una solució de colorant bàsic i després la renta amb aigua a continuació hom la colloca en una solució iòdica líquid de Gram, i el descoloriment amb alcohol etílic de 96° els bacteris grampositius conserven el color, mentre que els gramnegatius són completament descolorits per l’alcohol etílic La classificació dels bacteris…
tapís microbià
Biologia
Comunitat procariòtica composta essencialment de diverses poblacions de bacteris disposats en capes horitzontals primes.
Aquestes comunitats s’estableixen a la interfase entre l’aigua i el sediment, i la diversitat dins el tapís és relativament baixa De dalt a baix trobem cianobacteris que són fototròfics i aeròbics bacteris vermells cromatiàcies i bacteris verds del sofre clorobiàcies, fototròfics i anaeròbics i bacteris reductors del sulfat, també anaeròbics Molts tapissos microbians d’èpoques geològiques antigues donaren origen a estromatòlits i a les formacions de ferro en bandes BIF També s’han anomenat mantells microbians, o mantells algals A Catalunya es troben molt ben representats a la punta de la…
micobacteri
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels actinomicetals, de la família de les micobacteriàcies, format per bacteris grampositius, immòbils i aerobis.
Inclou espècies sapròfites del sòl i dues espècies patògenes el bacil de Koch és l’agent causal de la tuberculosi, i el bacil de Hansen ho és de la lepra Els micobacteris es distingeixen dels altres bacteris perquè presenten alcoholoacidoresistència La majoria de micobacteris habiten en el sòl, on són importants perquè destrueixen la matèria orgànica
colicina
Biologia
Substància antibiòtica o complex de substàncies antibiòtiques que poden secretar alguns bacteris.
La colicina és letal per als bacteris de la mateixa espècie o de la mateixa soca del que l’ha produïda
arqueobacteris
Biologia
Conjunt de bacteris que, per les seves característiques bioquímiques, cal considerar un grup a part dels altres bacteris, o eubacteris.
Les seqüències de l’ARN ribosòmic que presenten són molt diferents de les seqüències dels altres procariotes els eubacteris o dels eucariotes Dins de la gran diversitat metabòlica que els caracteritza, un tret comú a tots els grups d’arqueobacteris és l’adaptació a un determinat ambient extrem anaerobiosi estricta, termoresistència, acidofília, halofília Els arqueobacteris comprenen, principalment, tres grups importants els halòfils extrems , bacteris que creixen en les salines i llacs molt salats els metanògens , anaerobis estrictes, que viuen en els fongs fangosos, en l’estòmac…
enterobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris gramnegatius en forma de bacils fermentadors dels glúcids.
Viuen adaptats a l’intestí de l’home i de molts animals, i quan viuen en altres medis és per una adaptació posterior No presenten espores Tenen importància sanitària, puix que, per exemple, els gèneres Shigella, Salmonella, Escherichia i Klebsiella són causants de malalties intestinals, com ara la disenteria bacillar, febres tifoides, paratifoides i colitis La transmissió d’aquests bacteris té lloc generalment per l’aigua de consum
desenvolupament
Biologia
Mena de desenvolupament de certs bacteris que sintetitzen defectuosament una paret cel·lular.
Ela bacteris amb aquesta propietat presenten formes molt variades allargades, irregulars, rodones i aplanades, però que sempre són diferents de l’aspecte clàssic, sia coc o bacil Aquesta mena de desenvolupament és degut a la incapacitat per part del bacteri de sintetitzar el mucopolisacàrid de la paret cellular, la qual cosa fa que aquesta tingui poca rigidesa i adopti formes totalment anormals
micrococcals
Biologia
Nom donat a un ordre de bacteris segons la classificació de Prevot de l’any 1948.
Actualment els bacteris que comprenia aquest ordre són classificats dins els eubacterials
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina