Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Konrad Lorenz
Biologia
Naturalista austríac.
Estudiós del comportament animal, fou un dels fundadors de l’etologia moderna, que divulgà amb obres, com ara Er redete mit dem Vieh, den Vögeln und den Fischen ‘Parlava amb les bèsties, els ocells i els peixos’, 1949, que obtingueren una gran popularitat Director del departament de fisiologia del comportament de l’Institut Max Planck en 1961-73, aquest any rebé, juntament amb NTinbergen i Kvon Frisch, el premi Nobel de medicina Aplicà les seves teories, que subratllen la importància de l’innatisme i l’ herència per damunt de la interacció amb el medi, al comportament humà Über das…
Josep Fuset i Tubià
Biologia
Naturalista.
Doctor en ciències naturals, fou catedràtic a l’institut de Palma, Mallorca, 1900-13 —d’on fou regidor el 1904— i de biologia a la Universitat de Barcelona 1913-41 És autor, entre altres obres, d’un Diccionario tecnológico de biología 1931, d’un Manual de zoología 1938 i del notable estudi Aves de Cataluña 1912
Hans Faber
Biologia
Metge i naturalista alemany.
Donà nom al microscopi quan era encara un instrument poc conegut Metge del papa Urbà VIII, fou un dels fundadors de l' Accademia dei Lincei
Frederic García i Moliner
Biologia
Físic.
Fou professor d’investigació al CSIC, a la Universitat d’Illinois i a la Universidad Complutense de Madrid Ha treballat diferents camps de la física de l’estat sòlid teoria de transport en metalls i en semiconductors fricció interna, metalls i semiconductors estadística de quimioadsorció teoria de pseudopotencials, etc Actualment la seva investigació gira entorn de les estructures semiconductores quàntiques estructura electrònica, modes vibracionals i resposta dielèctrica Els resultats del seu treball l’han fet mereixedor de nombrosos premis i reconeixements, entre els quals els doctorats…
disjunció articoalpina
Biologia
Disjunció característica de les àrees de distribució de molts organismes, com la llebre polar (Lepus timidus), la perdiu blanca (Lagopus mutus), la dríade (Dryas octopetala), el salze nan (Salix herbacea), que viuen només a la terra baixa de l’Àrtida i a les muntanyes de l’hemisferi boreal.
En general es tracta d’espècies que tingueren una gran expansió durant les glaciacions quaternàries i que després han hagut de retrocedir devers el nord i devers els cims de les altes muntanyes, mentre la terra baixa de les latituds mitjanes d’Euràsia i de l’Amèrica del Nord era ocupada per espècies més meridionals
subexpressió
Biologia
Expressió gènica anormalment baixa.
Es pot presentar de manera natural en l'organisme o bé pot ser provocada de manera experimental
NAO
Biologia
Mode natural de variabilitat del sistema climàtic atmosfèric que es manifesta a l’Atlàntic nord.
Aquesta zona està caracteritzada per una àrea d’altes pressions situada sobre les illes Açores i una àrea de baixes pressions localitzada sobre Islàndia La presència d’aquests dos centres d’acció dóna una circulació de vents en superfície d’W cap a l’E S'ha definit un índex que relaciona les anomalies de pressió d’ambdós centres d’acció Així, es parla d’una fase alta de la NAO índex alt quan la pressió a Islàndia és anòmalament baixa i a les Açores anòmalament alta, la qual cosa comporta un increment dels gradients de pressió i per tant una intensificació dels vents El cas…
amonièmia
Biologia
Presència de carbonat amònic a la sang.
La xifra normal és molt baixa, pels volts de 5 micrograms per 100 cc en l’home Augmenta en les icterícies greus i en els comes hepàtics
Richard Altmann
Biologia
Citòleg alemany.
Proposà la teoria granular del citoplasma i descobrí la tècnica de fixació per deshidratació a baixa temperatura Fou el primer a isolar els àcids nucleics i a donar-los nom
higrotropisme
Biologia
Tropisme el factor estimulant del qual és la humitat.
Presenten higrotropisme molts animals i plantes, i pot ésser posititu o negatiu segons que la resposta sigui elevada o baixa envers la humitat L’higrotropisme positiu és el més habitual així, les arrels creixen preferentment vers la humitat i moltes larves d’insectes i d’altres animals amb poca protecció contra la sequera busquen llocs humits per a menjar, viure o crisalidar-se