Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
colorant bàsic
Biologia
Compost, generalment orgànic, emprat per a tenyir els components àcids de les cèl·lules d’un tall histològic.
Els principals colorants bàsics són els carmins, les anilines bàsiques i les hematoxilines A més dels colorants àcids i bàsics, n'hi ha alguns de neutres, com el Sudan III o el roig escarlata, que tenyeixen els greixos
experiment de Pavlov
Biologia
Investigació clàssica de Pavlov que consisteix a aïllar quirúrgicament un fragment de la mucosa de l’estómac per tal de conservar les seves relacions vasculars i nervioses, però recollint a part el producte de la secreció de les glàndules digestives.
D’aquesta manera hom pot comprovar la composició i la quantitat de suc gàstric en relació amb l’alimentació, amb els estímuls psíquics, etc Aquest experiment ha estat bàsic per a la teoria pavloviana dels reflexos condicionats i en la investigació fisiològica
Edmond Perrier
Biologia
Naturalista francès.
En collaboració amb el seu germà Remy, escriví un vast Traité de Zoologie , en sis volums 1893-99, que ha estat un text bàsic a França durant quasi mig segle Com a filòsof de la natura, seguí les petjades de Lamarck i s’oposà, així, als darwinistes
tinció de Gram
Biologia
Tècnica de coloració dels bacteris que fou establerta per H.Ch.J. Gram.
Es basa en la diferent afinitat als colorants bàsics violeta de genciana, violeta cristall, violeta de metil, etc dels bacteris En primer lloc hom fixa la preparació dels bacteris per mitjà de la calor, l’acoloreix amb una solució de colorant bàsic i després la renta amb aigua a continuació hom la colloca en una solució iòdica líquid de Gram, i el descoloriment amb alcohol etílic de 96° els bacteris grampositius conserven el color, mentre que els gramnegatius són completament descolorits per l’alcohol etílic La classificació dels bacteris patògens en gramposititus i gramnegatius és de gran…
Wilhelm Wundt
Biologia
Filosofia
Psicologia
Fisiòleg, filòsof i psicòleg alemany.
Fundador de la psicologia experimental, primerament fou professor de fisiologia, a Heidelberg 1865-74, i després de filosofia, a Leipzig 1874-1918, on establí 1879 el primer laboratori de psicologia experimental d’Europa El seu pensament és alhora una reacció contra el positivisme i el naturalisme dominants i un intent de filosofia científica, basada en les dades de les ciències particulars la psicologia científica essent com a pont entre les ciències naturals i les ciències de l’esperit o ciències culturals La major part del seu treball d’investigació tingué com a objecte l’experiència i la…
euploïdia
Biologia
Qualitat de la cèl·lula amb una dotació cromosòmica que és un múltiple exacte del genoma bàsic (n, 2n, 3n, etc).
carmí
Biologia
Colorant bàsic, de color carmí, específic de les nucleoproteïnes, que hom sol usar mesclat amb alum o sals amòniques, que actuen de mordent, i amb altres colorants.
Permet d’efectuar tincions en bloc i és força persistent
prostaglandina
Biologia
Farmàcia
Química
Cadascun dels membres d’una família d’àcids grassos quirals, òpticament actius, no saturats, de vint àtoms de carboni, que contenen com a esquelet comú l’àcid prostano.
Aquest àcid és constituït per un anell de cinc membres al qual es troben enllaçades, en àtoms veïns, dues cadenes de set i vuit àtoms de carboni, i el grup carboxílic és en el carboni terminal de la primera La diferent funcionalització de l’esquelet bàsic condueix a les diverses sèries de prostaglandines conegudes, cadascuna de les quals és designada per una lletra que indica la sèrie i un subíndex numèric que denota el nombre d’insaturacions contingudes a les cadenes laterals Les prostaglandines foren descobertes per USvon Euler el 1934 i llur estructura fou determinada per Bergstrom i els…
variabilitat
Biologia
Fenomen comú a tots els éssers vius pel qual els diferents caràcters morfològics, bioquímics, de comportament, etc, que són propis de cada tàxon, mostren variacions quantitatives o qualitatives entre uns individus i uns altres.
Segons que aquestes variacions individuals afectin caràcters que poden variar d’una manera contínua entre dues situacions extremes alçària, longitud o amplària d’un determinat òrgan, longevitat, etc o caràcters amb variació discontínua nombre de cries, color dels ulls, nombre d’apèndixs, nombre de llavors per fruit, etc hom parla de variabilitat contínua o de variabilitat discontínua , respectivament L’estudi quantitatiu de la variabilitat contínua exigeix d’agrupar els individus estudiats en classes de variabilitat o freqüència, és a dir, en grups d’una amplitud escollida arbitràriament per…
sexe

Herència del sexe
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de modalitats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que polaritzen els individus d’una mateixa espècie en mascles i femelles, de manera que entre ells esdevé possible, pels adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica.
En éssers vivents primitius bacteris i protists el sexe es manifesta en una polarització poc marcada entre dos individus es produeix una conjugació amb intercanvi de material genètic o bé una fusió Aquests tipus de processos no solament no augmenten el nombre d’individus de l’espècie no són, doncs, reproductors, sinó que en els casos de fusió de dues cèllules el disminueixen El recurs a processos sexuals es dóna sovint, en éssers primitius, en situacions de desgast ambiental En éssers superiors vegetals o animals el fenomen sexual continua essent diferent del reproductor, però es produeixen…