Resultats de la cerca

Es graduà a la Universitat de Melbourne el 1970 i es doctorà a la Universitat de Cambridge Gran Bretanya el 1975 Féu recerca postdoctoral en biologia molecular i cellular a la Universitat de Yale en 1975-77 L’any següent s’incorporà com a professora al departament de biologia molecular de la Universitat de Berkeley Califòrnia, EUA, d’on passà al Departament de Microbiologia i Immunologia de la Universitat de Califòrnia San Francisco el 1990, del qual fou cap en 1993-99 i on ha investigat sobre els telòmer i la telomerasa , cadenes de molècules i enzims, respectivament, presents als cromosoma…

Féu recerques sobre la bioquímica dels dípters i demostrà l’existència del citocrom

En el pla cellular, la diversitat morfològica dels diferents animals o les diferents plantes tendeix a la uniformitat funcional genètica i bioquímica

Car estudia els mecanismes enzimàtics, la creació i l’alliberament d’energia, els problemes del metabolisme intermediari, la regulació bioquímica, enzimàtica, hormonal, etc, en l’organisme considerat com un tot

El 1932 es doctorà en zoologia a la Columbia University, i amplià estudis al Kaiser-Wilhelm Institut de Berlín en 1932-33 Després d’un any a la Universitat de Chicago, fou professor de bioquímica i biologia a la Universitat de Harvard, on romangué fins a la jubilació 1977 El 1967 rebé, juntament amb RGranit i HHartline, el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre l’acció de la vitamina A en els processos fotoquímics de la retina

Estudià a la Universitat de Cambridge i al Saint Bartholomew's Hospital de Londres Dirigí els Wellcome Physiological Research Laboratories 1904-14, on dugué a terme una sèrie d’estudis sobre la composició i els efectes del sègol banyut i sobre l’acció de la histamina en el xoc quirúrgic i en l’anafilaxi El 1914 fou nomenat cap del departament de bioquímica i farmacologia del Medical Research Council i, posteriorment, director del National Institute for Medical Research 1928-42 El 1936 rebé, juntament amb Otto Loewi, el premi Nobel de medicina i fisiologia pels seus treballs sobre…

Com a ciència, la fisiologia es desenvolupà a partir del segle XVII, bé que ja hi ha descripcions del funcionament dels organismes en texts mèdics egipcis, babilònics, àrabs i assiris Els anatomistes Heròfil i Erasístrat, de l’escola d’Alexandria, poden ésser considerats predecessors de la fisiologia, però històricament la primera vegada que apareix aquest mot és com a títol de la primera part del tractat De naturali parte medicinae 1542, de Jean Fernel Els estudis d’Andreas Vesalius assenyalaren el començament d’una anatomia moderna De humani corporis fabrica ,…

El concepte és aplicat especialment a la diferenciació cellular, puix que la diferenciació de teixits histogènesi prové de mecanismes de regulació a diferent nivell La diferenciació té lloc durant el desenvolupament embrionari o en processos de regeneració En començar la segmentació de l’ou, les cèllulessón semblants, i després, seguint mecanismes específics, adquireixen estructures, formes i funcions noves i diferents de les aconseguides per altres grups de cèllules Cadascun d’aquests grups és un teixit La base bioquímica de la diferenciació pot ésser considerada com la…

Estudià a la Universitat de Columbia Nova York i a la Johns Hopkins School of Medicine Baltimore, on es llicencià l’any 1970 Actualment és professor de patologia i bioquímica a la Universitat de Columbia i investigador del Howard Hughes Medical Institute Ha obtingut, entre altres guardons, el premi de la New York Academy of Sciences 1984, el premi Lounsbery de la National Academy of Sciences 1989 i el premi Bristol-Mayers Squibb, pels seus treballs en el camp de les neurociències 1998 La seva activitat de recerca està orientada a conèixer la manera com la informació sensorial es representa en…