Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
càpsida
Biologia
Coberta proteica del nucli d’un virió, que conté l’ADN o l’ARN.
Les càpsides són formes regulars, amb simetria icosaèdrica o helicoidal Les icosaèdriques són formades per capsòmers, cadascun dels quals consta de 5 a 6 unitats proteiques monòmers les helicoidals no icosaèdriques no són constituïdes de capsòmers, sinó que els monòmers proteics formen estructures cilíndriques simples que envolten l’àcid nucleic Els adenovirus i els picornavirus presenten encara una coberta externa a la càpsida, constituïda de lípids, glúcids i proteïnes El pes molecular de les càpsides va de 13000 a 60000 daltons
coberta vírica
Biologia
Embolcall proteic extern d’un virus que en protegeix el genoma.
La morfologia de la coberta canvia segons el virus També se l’anomena càpsida
adenovirus
Biologia
Grup de virus d’ADN de cadena doble que produeixen afeccions, sovint asimptomàtiques, a mamífers i aus adenovirosi
).
El virió és nu, resistent a l’èter i fa de 70 a 90 μm de diàmetre La càpsida és icosaèdrica i integrada per 252 capsòmers Es multiplica al nucli de les cèllules infectades Se'n coneixen prop d’un centenar d’espècies i 31 serotips patògens per a l’home
enterovirus
Biologia
Nom genèric que designa diversos tipus de virus, de vegades patògens, que hom aïlla sobretot de l’aparell digestiu humà, on són estables d’una a tres hores a un pH entre 3.0-5.0 i on es multipliquen.
Tenen un diàmetre de 17 a 30 nm i estan formats per àcid ribonucleic envoltat per una càpsida proteica, l’estructura variable de la qual determina els diversos tipus, l’especificitat per a la infecció i l’antigenicitat Són força resistents als dissolvents àcids i lipídics Es transmeten per contacte oral o fecal i poden ésser els agents causants d’infeccions de distinta gravetat pel fet d’afectar simultàniament diferents òrgans i sistemes Els enterovirus més importants són els coxsackie A i B, els virus ECHO, els virus de la poliomielitis, els reovirus, els parvovirus i els…
capsòmer
Biologia
Cadascuna de les unitats proteiques que constitueixen la càpsida.
herpesvirus
Biologia
Virus de la família Herpetoviridae que té una càpsida llarga composta de 162 capsòmers.
mixovirus
Biologia
Grup de virus constituïts per ARN d’una sola cadena i una càpsida amb simetria helicoidal.
Els membres d’aquest grup causen malalties en els conductes respiratoris de l’home i d’altres vertebrats Aquest grup inclou els virus de la ràbia, la grip, la rosa i les galteres
nucleocàpsida
Biologia
Unitat de l’estructura vírica constituïda per una coberta proteica (càpsida) a l’interior de la qual es troba l’àcid nucleic corresponent.
embolcall
Biologia
En virologia, estructura membranosa i flexible que envolta la càpsida vírica i que en alguns grups és aportada, si més no parcialment, per la cèl·lula parasitada.
picornavirus
Biologia
Grup de virus constituïts per ARN de cadena simple, amb càpsida nua i simetria icosaèdrica, típicament presents en els conductes respiratoris i gastrointestinals de l’home i d’altres vertebrats.
Es repliquen en el citoplasma de la cèllula hoste Són els causants d’afeccions gastrointestinals i respiratòries, poliomelitis, meningitis asèptica, i infeccions que causen lesions cutànies i a les mucoses, per bé que moltes infeccions són subclíniques Els picornavirus inclouen els enterovirus , els rinovirus i els calicivirus