Resultats de la cerca

La reprogramació altera els gens presents en la cèllula de tal manera que tornin a expressar-se gens que havien deixat de fer-ho en alguna etapa durant l’evolució embrionària, i ara ho fan modificant la forma i la biologia de la cèllula perquè aquesta torni a adquirir el potencial de diferenciació i de duplicació que havia perdut L’any 2008, els científics Shinya Yamanaka, de la Universitat de Kyoto, i George Daley, de la Universitat de Harvard, han aconseguit reprogramar cèllules de la pell humana perquè actuïn com ho fan les cèllules mare Aquestes cèllules es podrien utilitzar en la…

Es produeix resposta humoral quan l’antigen estimula els limfòcits B bursadependents i aquests es transformen en cèllules plasmàtiques que formen anticossos gammaglobulines específicament dirigits contra l’antigen Hi ha resposta cellular si l’antigen estimula els limfòcits T timodependents provocant la transformació en limfòcits T efectors els quals, dirigits específicament contra l’antigen actuen per citotoxicitat directa o mitjançant la producció de certes substàncies anomenades limfocines

La dotació cromosòmica normal és constant per a cada espècie i varia d’una espècie a l’altra En els individus que es reprodueixen sexualment, apareixen les cèllules sexuals o gàmetes gàmeta, que tenen una dotació cromosòmica la meitat de la normal Així, l’home té una dotació de 46 cromosomes distribuïts en 23 parelles en les cèllules somàtiques cèllules diploides, 2n , mentre que les cèllules sexuals només tenen 23 cromosomes cèllules haploides, n

Es basa en el fet que les cèllules són males conductores de l’electricitat L’aparell consisteix en un petit recipient on hi ha dos elèctrodes separats per un septe amb un petit orifici de 30 mm a 100 mm Les cèllules es troben en una solució salina, que condueix bé l’electricitat Quan s’aspira el líquid amb una bomba, qualsevol partícula que passi pel forat produeix un pols al corrent que circula entre els dos elèctrodes Aquest pols és amplificat i comptat Dóna mesures molt acurades del nombre total de partícules d’una determinada mida que es troben en la suspensió

És realitzada per les cèllules del reticuloendotelial, especialment les de la melsa

Les cèllules meristemàtiques solen ésser petites, isodiamètriques, de paret fina, de nucli actiu i amb vacúols petits i escassos Els meristemes primaris provenen de les cèllules de l’embrió i són situats principalment a l’àpex de les tiges i de les arrels Els meristemes secundaris procedeixen de cèllules adultes que han recuperat la capacitat de divisió, com, per exemple, el càmbium interfascicular i el fellogen

De natura sovint peptídica, són sintetitzades a l’interior de les cèllules i transportades a través de l’axó cap a la terminació nerviosa, on són alliberades en resposta a estímuls que arriben per l’axó Són transportades als òrgans efectors, sovint distants, per mitjà del corrent circulatori Entre les neurohormones més conegudes hi ha la vasopressina i l’oxitocina secretades per l’hipotàlem, la noradrenalina per les cèllules cromafíniques de la medulla suprarenal i els factors d’alliberament de la tirotropina i de la gonadotropina

A grans trets, la sèrie vermella abasta un 20%, la sèrie blanca un 70% i la sèrie reticuloendotelial i d’altres el 10% restant És interessant també l’estudi proporcional de cadascuna de les cèllules Pel que fa a la sèrie vermella, hi ha proeritroblasts 1% i normoblasts 19% La sèrie blanca és constituïda per mieloblasts 1%, mielòcits 10%, metamielòcits 15%, presegmentats 20%, segmentats 15% i limfòcits 9% Finalment, dins la sèrie reticuloendotelial i d’altres hi ha monòcits 1%, cèllules plasmàtiques 0,5%, cèllules reticulars 0,5%, megacariòcits 0,5% i restes cellulars 7,5%

Aquesta substitució es pot fer activant les cèllules mare de teixit del pacient o utilitzant cèllules mare embrionàries