Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
calci
Biologia
Química
Agronomia
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup II A de la taula periòdica, entre el magnesi i l’estronci.
Propietats del calci És de color blanc d’argent, molt dúctil i malleable El primer calci metàllic, impur, fou obtingut el 1808 per Humphry Davy, i, independentment, per Jöns Jakob Berzelius, seguint una tècnica electrolítica semblant a l’emprada pel primer per a isolar el potassi i el sodi El calci natural és constituït per una barreja isotòpica de núclids amb nombres de massa de 40 de molt, el més abundant a 48 És el cinquè dels elements més abundants a l’escorça terrestre un 3,63% és present principalment com a carbonat en roques metamòrfiques, i també en quantitats importants en els…
bomba de calci
Biologia
Transport actiu —amb despesa d’energia (ATP)— de l’ió Ca2+ del citosol a l’interior del reticle sarcoplasmàtic, en presència d’un enzim ATPasa depenent de Ca2+, quan cessa l’impuls nerviós (repolarització).
A l’interior del reticle sarcoplasmàtic el Ca 2 + s’emmagatzema unit a una proteïna específica En la contracció muscular el Ca 2 + es considera com a segon mitjancer l’acetilcolina n'és el primer en la transmissió de l’impuls nerviós
osteòcit
Biologia
Forma madura de cèl·lula òssia, constitutiva del teixit ossi desenvolupat.
Té un paper molt important en la regulació del metabolisme del calci S'allotja en cavitats de la substància fonamental intercellular del teixit ossi, anomenades llacunes òssies
calcèmia
Biologia
Taxa de calci continguda a la sang.
En l’home és normalment de 10 mg per 100 cc, 4-5 mg dels quals són ionitzats La calcèmia sol anar en relació inversa amb la concentració del fòsfor inorgànic del plasma Hi ha una dependència íntima entre la calcèmia i la secreció hormonal paratiroide
parathormona
Biologia
Hormona d’estructura polipeptídia secretada per les cèllules principals de les glàndules paratiroides, Intervé en el metabolisme fosfocàlcic regulant la calcèmia entre 9,5 i 10,5 mg per 200 cm3
.
La hipocalcèmia estimula l’alliberament de l’hormona a la circulació sistemàtica, on té una triple acció hipercalcemiant en el ronyó, incrementa l’eliminació de fosfats i secundàriament, en disminuir la fosfatèmia, augmenta la calcèmia en els ossos, estimula l’activitat osteoclàstica i afavoreix la desmineralització, i en el tub intestinal, augmenta l’absorció de calci
agar-agar
Biologia
Química
Substància mucilaginosa extreta de membranes d’algues roges com Gracillaria lichenoides, Gelidium
, etc.
És un poligalactòsid lineal amb aproximadament un grup galactopiranosa de cada deu formant un monoster sulfúric l’altra acidesa de cada molècula de sulfúric es troba en forma de sal de calci, magnesi, potassi o sodi Es presenta en forma de tires seques que, dissoltes en aigua calenta, donen un gel que es qualla en fred Molt emprat en microbiologia per a preparar medis de cultiu sòlids La indústria en consumeix per a alimentació flams, paper, aprests, farmàcia laxants, etc Sovint és anomenat simplement agar
fosforèmia
Biologia
Presència de fòsfor en la sang.
La concentració normal se situa entre 0,8 i 1,5 mmol/l 3-4,5 mg/100 ml, tot i que hom pot trobar valors més alts en els infants El fòsfor sèric o plasmàtic es troba principalment en forma de fosfat inorgànic, i constitueix el principal component aniònic en les cèllules El seu metabolisme es relaciona amb el del calci i també amb l’hormona del creixement En absència de malaltia paratiroidea o renal és elevada en els períodes de creixement actiu, en els infants o en els malalts amb activitat excessiva de l’hormona del creixement Contràriament disminueix en el procés de transferència activa dels…
factor de la coagulació
Biologia
Element proteic contingut a la sang d’una manera natural i que té un paper decisiu en la coagulació d’aquesta.
L’estudi individual o collectiu dels factors de la coagulació pot fer llum a problemes de coagulació amb traducció clínica Hi ha una sinonímia molt diversa per anomenar-los actualment hom segueix la nomenclatura proposada per l’Inter Factors, basada en la numeració romana, que va del factor I al XIII Els més destacats són el factor I o fibrinogen, el factor II o protrombina, el factor III o tromboplastina tissular, el factor IV o ió calci, i el factor VIII o globulina antihemofílica Hom pot determinar la presència d’aquests factors a la sang per mètodes bioquímics directes o per proves…
osteogènesi
Biologia
Formació del teixit ossi.
Tant la formació com el desenvolupament d’aquest teixit són el resultat de la transformació del teixit conjuntiu, les cèllules del qual esdevenen osteoblasts amb activitat metabòlica de les sals de calci, fixades per l’osteïna provinent de la transformació de la substància fonamental L’ossificació es produeix en els ossos de membrana, com en el crani directa, o bé el teixit conjuntiu esdevé cartilaginós abans d’ésser ossi, com en els ossos dels membres, de les costelles, del raquis, etc En l’home l’osteogènesi s’inicia al fetus i continua activament en la infantesa i l’adolescència fins que l…
anticoagulant

Representació gràfica i percentatge dels valors del temps de protrombina en l’individu normal (puntejat) i en el pacient en tractament anticoagulant (ratllat). La fletxa puntejada indica el desplaçament des de la zona dels valors normals de l’individu sa a la zona òptima per a la terapèutica de l’individu en tractament. La progressió a nivells més baixos (fletxa ratllada) és perillosa i cal reduir la medicació
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Agent que inhibeix la coagulació de la sang en interferir algun dels seus mecanismes.
En el plasma sanguini, i circulant lliurement, hi ha diversos anticoagulants, com l’antitromboplastina, l’antitrombina, etc En certes situacions patològiques hom pot trobar, també en el plasma, d’altres anticoagulants o taxes anòmales dels habituals Ultra aquests anticoagulants produïts pels organismes, n'hi ha d’altres, de procedència diversa, emprats en farmàcia L’oxalat i el citrat sòdics, per exemple, actuen respectivament desionitzant i precipitant el calci factor IV de la coagulació no poden ésser utilitzats en terapèutica per la seva toxicitat, però hom els fa servir per a mantenir la…