Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
creacionisme
Biologia
Conjunt de doctrines biològiques que sostenen que les espècies vivents han estat originades per un acte creador.
El creacionisme, que ha estat generalment admès per als organismes superiors pràcticament fins a la fi del sXIX, i té adeptes encara avui, no tingué la mateixa acceptació pel que fa als organismes inferiors, que hom admetia generalment que podien ésser originats per generació espontània fins que Francesco Redi demostrà 1668 la impossibilitat que es formessin cucs larves de mosca a la carn en descomposició si prèviament les mosques no hi havien post ous Les polèmiques entre creacionistes i espontaneistes es mantingueren fins als treballs de Louis Pasteur , Charles Robert Darwin i…
purí
Biologia
Zootècnia
Líquid que s’escola del femer.
Procedeix sobretot de l’orina dels animals domèstics estabulats, més o menys diluïda en aigua i barrejada amb femta És un adob pobre en àcid fosfòric, però de contingut apreciable en nitrogen i en potassi Hom l’anomena també purina La major part del purí que es produeix a Catalunya procedeix del bestiarporcí, perquè és un sector molt important L’any 2009, amb gairebé 7 milions de caps deporc, representà quasi el 30% de la producciófinal agrària Aquest mateix any es produïren 1,3milions de tones de carn de porc, que generarencom a subproducte uns 18 milions de m3 de puríEl contingut d’aigua…
aliment

Alimentació
Alimentació
Biologia
Substància que proporciona als éssers vius energia, primeres matèries (per a sintetitzar la matèria viva i permetre així el creixement i la reposició de la que s’ha anat desgastant) i els composts químics indispensables per al bon funcionament o regulació dels mecanismes vitals.
Les plantes verdes, i els autòtrofs en general, es fabriquen llurs propis aliments a partir de substàncies pobres en energia aigua, anhídrid carbònic, sals minerals del sòl, gràcies a l’energia captada de la llum fotosíntesi, o de reaccions químiques quimiosíntesi Els animals i els altres heteròtrofs fongs, la major part dels bacteris, prenen els aliments de les plantes, d’animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests Els aliments són, doncs, gairebé tots, d’origen biològic, i són, per tant, composts per principis immediats, en proporcions variables segons la procedència de l’…
brou de cultiu
Biologia
Medi líquid emprat per al cultiu de molts microorganismes, generalment patògens, que consisteix en un brou esterilitzat que conté peptona, extret de carn, sal i, a vegades, sucre, sang, sèrum, etc.
mort
Cos d’un difunt essent momificat per Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals
© Corel Professional Photos
Biologia
Filosofia
Literatura
Religió
Dret
Cessació de la vida.
Tradicionalment, la mort havia estat considerada un pas radical i immediat de l’ésser, de la vida, a un estat oposat, caracteritzat per la passivitat i la immobilitat Aquest concepte, d’oposició vida-mort, s’ha anat transformant en virtut dels progressos científics, tècnics i culturals dels darrers temps Actualment, determinar el moment en què hom pot considerar com a definitivament paralitzat el funcionament vital és com més va més complex i problemàtic Abans hom entenia la mort com a conseqüència de l’aturada de les funcions respiratòries Posteriorment i encara aquesta concepció no ha estat…
genètica

Arbre genealògic d’un caràcter recessiu autosòmic. La malaltia hereditària considerada és una forma d’albinisme. Atès que només tenen la malaltia els homogizots, solament la presenten una quarta part dels infants que provenen de la unió de dos pares heterozigots
© fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació.
Aquest terme fou emprat per primera vegada per W Bateson l’any 1905, però les primeres experiències d’hibridació entre les plantes foren fetes per JG Koelreuter a Alemanya i PL de Maupertuis a França a la fi del segle XVIII CF Gaertner el 1837 i C Naudin el 1865 continuaren la investigació de la transmissió de caràcters hereditaris d’una generació a l’altra mitjançant l’encreuament de moltes espècies i varietats de plantes L’any 1866 Johann Gregor Mendel lleis de Mendel , mendelisme enuncià les lleis fonamentals de l’herència biològica, les quals no foren valorades pels seus contemporanis L…