El creacionisme, que ha estat generalment admès per als organismes superiors pràcticament fins a la fi del sXIX, i té adeptes encara avui, no tingué la mateixa acceptació pel que fa als organismes inferiors, que hom admetia generalment que podien ésser originats per generació espontània fins que Francesco Redi demostrà (1668) la impossibilitat que es formessin cucs (larves de mosca) a la carn en descomposició si prèviament les mosques no hi havien post ous. Les polèmiques entre creacionistes i espontaneistes es mantingueren fins als treballs de Louis Pasteur , Charles Robert Darwin i Alfred Russel Wallace ; el primer demostrà a bastament la impossibilitat de la generació espontània, i els darrers donaren l’impuls definitiu a l’evolucionisme. Encara avui alguns grups religiosos basats en una interpretació literal i rigorista d’alguns texts sagrats mantenen un creacionisme fixista aferrissat. L’aparició de Le phénomène humain (1938-40) de Pierre Teilhard de Chardin representà un intent de conciliar el creacionisme cristià amb les doctrines evolucionistes avui generalment admeses.
m
Biologia