Resultats de la cerca

En la seva obra jovenívola Theoria generationis 1759, inspirada en una concepció contrària al preformacionisme, posà les bases de l’embriologia científica, desenvolupada d’una manera sistemàtica per Von Baer gairebé un segle més tard Residí a Rússia els seus darrers trenta anys, i exercí una forta influència en els medis científics eslaus

Es llicencià en dret i exercí d’advocat a Barcelona S'interessà per la geologia i la paleontologia i explicà geologia, com a substitut de N Font i Sagué, als Estudis Universitaris Catalans Des del 1906 fou membre de la Institució Catalana d’Història Natural, que presidí 1911-12 i de la qual fou també vicepresident i bibliotecari Publicà treballs científics, com Sobre la formació d’anhidrita 1909, Les sals de potassi de Súria 1914 i Els minerals de Catalunya 1919-20, entre d’altres

Llicenciat en ciències naturals per la Universitat de Barcelona 1943, es doctorà a la Universitat Complutense de Madrid 1950 amb una tesi sobre entomologia Treballà com a investigador al Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC 1950-87 i com a docent a les universitats de Barcelona i Navarra L’any 1963 fundà el Centro Pirenaico de Biología Experimental de Jaca, del qual fou director durant vint anys Dirigí també l’Instituto de Estudios Pirenaicos 1966-84 i formà part de diversos comitès científics i institucions Publicà nombrosos treballs sobre la fauna i els sistemes…

Estudià a les universitats de Tübingen, Berlín i Bonn Es traslladà el 1937 als EUA on es naturalitzà el 1945 Fou professor de biologia al California Institute of Technology 1947-77, membre de la National Academy of Sciences i de diferents collectius científics internacionals Es destaquen els seus treballs sobre la genètica dels bacteriòfags i de la mosca drosòfila, sobre la fisiologia dels sentits i també sobre la teoria quàntica dels enllaços químics Juntament amb AD Hershy i SE Luria li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia 1969 per les investigacions sobre la funció i el…

Segons les vuit categories taxonòmiques principals establertes, els noms científics poden designar un domini per exemple, Eukaryota un regne per exemple, Animalia un fílum per exemple, Chordata o, en botànica i micologia, una divisió per exemple, Bryophyta una classe per exemple, Aves un ordre per exemple, Charadriiformes una família per exemple, Scolopacidae un gènere per exemple, Calidris , o una espècie per exemple, Calidris ferruginea  El nom científic d'un tàxon de qualsevol categoria superior al nivell d'espècie consta d'un únic mot és un uninomi el d'una espècie,…

Des de temps antic hi ha hagut el desig de preservar la qualitat de l’espècie humana i fins i tot de millorar-la Així, per exemple, Soló a Atenes i Licurg a Esparta establiren un seguit de lleis que hom pot qualificar d’eugèniques Bé que la idea de seleccionar els millors i d’afavorir-ne la reproducció ja era antiga, no fou definitivament establerta fins al s XVI en la Utopia 1516 de Tomàs Moro, i després en La ciutat del Sol 1623 de TCampanella El científic anglès Francis Galton, cosí germà de ChDarwin, pot ésser considerat com el fundador de l’eugenèsia en la seva obra cabdal Hereditary…

Fill d’un professor universitari, es graduà en medicina a la Universitat de Bucarest el 1940, i el 1946 anà als EUA, on amplià estudis a la Universitat de Nova York i es naturalitzà el 1952 Exercí successivament la docència i la investigació al Rockefeller Institute 1958-73, a les universitats de Yale 1973-90 i Califòrnia-San Diego, on el 1990 fou nomenat degà per als afers científics, càrrec que exercí fins a la jubilació 2001 Estudià al microscopi electrònic l’estructura fina de les cèllules animals, en les quals descobrí els ribosomes , l’estructura dels mitocondris  i la…

Net de Martí Domínguez i Barberà , es doctorà en biologia a la Universitat de València, on és professor titular de periodisme En la seva obra, els interessos literaris se superposen als científics En les novelles Les confidències del comte Buffon  1997, premis Andròmina, Crexells i de la Crítica de la Universitat de València del 1998, El secret de Goethe 1999, premis Prudenci Bertrana i de la Crítica de l’Institut Universitari de Filologia Valenciana del i El retorn de Voltaire 2006, premi Josep Pla 2007 recrea aquests personatges de la Illustració dels quals destaca, sobretot, el vessant del…

Especialitzat en l’estudi de les poblacions, és professor a la Universitat de Stanford, Califòrnia Juntament amb la seva muller Anne, ha estat un promotor de la limitació dels naixements i de l’esterilització Ha publicat, entre d’altres, The Population Bomb 1968, How to be a Survivor 1971, Human Ecology 1973, The Process of Evolution 1974, Biology and Society 1976, The Race Bomb 1977, Introduction to Insect Biology Diversity 1978, The Golden Door International Migration, Mexico and US 1979, Extinction The Causes and Consequences of the Disappearance of Species 1981, The Science of Ecology…

Es llicencià a l’Institut Agrícola de Kíev 1925 i s’especialitzà en fisiologia a l’Institut Ucraïnès de Genètica 1929 Fou director de l’Institut de Selecció i Genètica d’Odessa 1936 i president de l’Acadèmia Lenin de Ciències Agrícoles 1938-45 Adoptà criteris de Lamarck i Mičurin i, en contra de la comunitat científica internacional, defensà que la intervenció sobre el medi provocava canvis hereditaris en les espècies i, per tant, negà explícitament el paper dels cromosomes i l’existència dels gens En reeixir a bastir una teoria que aplicava els principis del materialisme dialèctic als…