Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
tinció
Biologia
Procediment emprat en exàmens citològics, histològics i microbiològics —i també en anàlisis bioquímiques— per a discernir els diversos components de la mostra viva o fixada.
El fonament de les tincions està en la capacitat selectiva i diferencial dels components per a retenir la matèria colorant L’afinitat per un colorant determinat pot ésser un caràcter fonamental de certes cèllules, com els leucòcits eosinòfils Els colorants dits àcids són àcids tenyits o les seves sals, i són emprats per a tenyir les estructures citoplasmàtiques Els colorants bàsics són bases tenyides o les seves sals, i hom els empra per a tenyir diverses estructures del nucli cellular Hom anomena tinció diferencial la que és efectuada mitjançant dos colorants, el primer dels quals és fixat…
aliment modificat genèticament
Alimentació
Biologia
Aliment procedent d’un organisme modificat genèticament, o que inclou en la seva composició un aliment procedent d’un organisme modificat genèticament o algun derivat d’un organisme modificat genèticament.
Sovint els aliments modificats genèticament són aliments transgènics, motiu pel qual les formes aliment modificat genèticament i aliment transgènic s’utilitzen de manera indistinta, com a sinònims Estrictament, però, hi pot haver aliments modificats genèticament que no siguin transgènics En la composició d’un aliment, d’altra banda, hi pot haver components transgènics, components que hagin estat modificats per enginyeria genètica però que no siguin transgènics i components sense modificació genètica
superorganisme
Biologia
Conjunt constituït per éssers vius i un o més components inorgànics que mostra característiques que no posseeixen els diferents components de manera individual.
John Hutton emprà el mot per primer cop el 1788 en definir la Terra com un superorganisme que caldria estudiar des del punt de vista de la fisiologia Són exemples de superorganismes les colònies d’alguns insectes i, segons la teoria de Gaia, la Terra amb tots els éssers vius que conté
suc nuclear
Biologia
Massa incolora que inclou tots els components del nucli cel·lular.
És format sobretot per proteïnes particularment cisteïna A la majoria dels nuclis presenta una semblança homogènia La seva viscositat és, per terme mitjà, de 0,94 —en comparació amb la de l’aigua—, la seva elasticitat és molt gran i té una consistència més o menys gelatinosa segons l’estat fisiològic de la cèllula Pren els colorants no basòfils com l’eosina, i el seu pH és igual o superior a 7
diploïdia
Biologia
Qualitat de la cèl·lula el nucli de la qual té 2n cromosomes o de la fase d’un cicle biològic en què les cèl·lules són diploides.
Els cromosomes es presenten per parells, i els components de cada parell són homòlegs, de manera que tenen el doble dels cromosomes d’una cèllula haploide haploïdia
temps de recanvi
Biologia
Temps necessari per a reemplaçar tots els components per recanvi metabòlic.
metanogen
Biologia
Bacteri estrictament anaeròbic que creix en presència de diòxid de carboni i produeix gas metà.
Els metanògens es troben en sòls anòxics pantans i llacades, fangs d’aigües residuals, abocadors i en sistemes de digestió anaeròbica Són components importants de la microbiota dels remugadors i dels tèrmits
crinofàgia
Biologia
Autòlisi dels grans de secreció produïts per la cèl·lula en una quantitat superior a l’habitual.
Quan hi ha un excés de síntesi, els lisosomes primaris, d’origen golgià, entren en contacte amb els grànuls, donen lloc als crinolisosomes, i els enzims lisosòmics hidrolitzen els components del gra
autofàgia
Biologia
Procés pel qual una cèl·lula digereix part del seu citoplasma o orgànuls cel·lulars, per mitjà de vacúols digestius, formats a les membranes del reticle endoplasmàtic llis.
S'esdevé en el normal recanvi dels components del protoplasma i és més actiu en certs períodes de la vida, com ara el desenvolupament embrionari o la senescència, en què es donen grans modificacions i degradacions fisiològiques
difusió facilitada
Biologia
Mecanisme de transport consistent en la difusió de substàncies insolubles en els lípids (particularment els sucres) a través de la matriu lipídica de la membrana cel·lular.
El sucre es combina amb una substància portadora, específica —que hom pot dir que actua semblantment a un enzim—, i donen un compost soluble que es difon cap a l’altre extrem de la membrana, on es desintegra separant-se'n tots dos components El sucre passa a l’interior de la cèllula, i la substància portadora pot recomençar el procés