Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
aliment modificat genèticament
Alimentació
Biologia
Aliment procedent d’un organisme modificat genèticament, o que inclou en la seva composició un aliment procedent d’un organisme modificat genèticament o algun derivat d’un organisme modificat genèticament.
Sovint els aliments modificats genèticament són aliments transgènics, motiu pel qual les formes aliment modificat genèticament i aliment transgènic s’utilitzen de manera indistinta, com a sinònims Estrictament, però, hi pot haver aliments modificats genèticament que no siguin transgènics En la composició d’un aliment, d’altra banda, hi pot haver components transgènics, components que hagin estat modificats per enginyeria genètica però que no siguin transgènics i components sense modificació genètica
al·lelotip
Biologia
Freqüència al·lèlica (composició genètica) d’una població.
Els canvis en l’allelotip poden sorgir per mutació, selecció, derivació genètica o processos de migració en cas d’isolament incomplet de poblacions
Josep Comes
Biologia
Naturalista.
Membre de la Conferència Física 1769, després Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí memòries i dissertacions, entre el 1786 i el 1792, sobre la natura del cuc de seda 1770, la manera de criar les abelles 1771, la composició del nitre i la pólvora 1771, la muntanya de Montjuïc 1780, el carbó de pedra de Tàrrega 1786, el flagell d’erugues als boscs de Collserola 1786, la sal a la muntanya de Cardona 1787, la composició de la muntanya de Montserrat 1789, un linx mort a Catalunya 1790 i d’altres
histologia
Biologia
Branca de la biologia que estudia la composició i l’estructura microscòpica dels teixits orgànics.
Abans hom la identificava amb l’anatomia microscòpica, però avui aquesta n'és només una part EL terme ‘histologia’ fou utilitzat per primera vegada per KMayer, l’any 1819, per a designar l' Anatomie générale appliquée de Bichat, però des de molt abans hom ja discutia sobre la constitució dels organismes El descobriment del microscopi compost s XVI permeté d’estudiar els elements i les fines estructures que formen l’ésser viu Avan Leeuwenhoek, MMalpighi i NGrew acceptaren la idea de la constitució fibrillar de l’organisme Les doctrines vitalistes del s XVIII atribuïren força vital a les fibres…
barrera hematoencefàlica
Biologia
Barrera formada per l’endoteli vascular i la membrana glial perivascular del cervell que esdevé un complex mecanisme fisiològic regulador del pas de substàncies de la sang al cervell i al líquid cefalorraquidi.
La barrera té una permeabilitat selectiva que actua com a filtre en no permetre el pas de substàncies potencialment nocives per al cervell funció defensiva o capaces d’alterar la composició del líquid cefalorraquidi funció reguladora
anàlisi microbiològica
Biologia
Química
Mètode d’anàlisi química basat en la sensibilitat dels diversos microorganismes, bacteris especialment, a certs productes.
En virtut d’això es produeixen reaccions d’inhibició o de reforçament del microorganismes, de les característiques de les quals hom pot obtenir dades molt exactes pel que fa a determinats aspectes de la seva composició química
Georg Meissner
Biologia
Fisiòleg alemany.
Estudià la innervació vegetativa de l’intestí plexe submucós de Meissner i dels ronyons Investigà la composició química de l’orina Amb el nom de corpuscles de Meissner són conegudes algunes de les terminacions nervioses de la pell
Jean Louis Prévost
Biologia
Fisiòleg suís.
Estudià la composició de la sang i proposà de fer transfusions amb sang desfibrinada, que no assoliren l’èxit esperat Les seves observacions microscòpiques li permeteren de descriure els processos de fecundació i de segmentació de l’òvul en els batracis
aire alveolar
Biologia
Volum d’aire residual contingut permanentment als alvèols pulmonars i que és en contacte amb la sang.
La seva composició és força diferent de la de l’aire atmosfèric, ja que és molt més pobre en oxigen el 12% i no el 21%, però molt més ric en diòxid de carboni el 5,5% en comptes del 0,032%
experiment de Pavlov
Biologia
Investigació clàssica de Pavlov que consisteix a aïllar quirúrgicament un fragment de la mucosa de l’estómac per tal de conservar les seves relacions vasculars i nervioses, però recollint a part el producte de la secreció de les glàndules digestives.
D’aquesta manera hom pot comprovar la composició i la quantitat de suc gàstric en relació amb l’alimentació, amb els estímuls psíquics, etc Aquest experiment ha estat bàsic per a la teoria pavloviana dels reflexos condicionats i en la investigació fisiològica