Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
nefrocel
Biologia
Cavitat del nefròtom que comunica amb el miocel i amb la cavitat celomàtica.
fetus
Biologia
Embrió dels vivípars des que ja s’hi manifesten les característiques que en configuren el desenvolupament posterior fins al naixement.
En l’home, l’estat de fetus s’ateny el tercer mes, a partir del qual es comença a desenvolupar una relació proporcionada del cap respecte al cos, les parpelles creixen amb rapidesa i són soldades per les vores, i els genitals es desenvolupen i hom pot ja identificar el sexe també es produeix un allargament dels membres superiors i apareix pèl a la regió frontal El quart mes creixen els pèls veritables i es produeix un eixamplament de la cara, la separació dels ulls i la formació de la barra El setè mes el fetus, d’aparença arrugada, s’arrodoneix, a causa de l’aparició del teixit…
arquènteron
Biologia
Cavitat interna de l’embrió en estat de gàstrula; comunica amb l’exterior a través del blastòpor.
L’origen i el desenvolupament ulterior de l’arquènteron, sempre relacionat amb l’aparell digestiu, és diferent segons que hom consideri animals protostomats protostomat o deuterostomats deuterostomat
canal neurentèric
Biologia
Zoologia
Conducte embrionari que comunica el tub o canal nerviós amb l’arquènteron en l’estadi de nèurula.
celomoducte
Biologia
Zoologia
Conducte que, en els animals celomats, comunica el celoma amb l’exterior i sovint té una funció excretora.
aparell digestiu

Esquema de l’aparell digestiu humà
© IDEM
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l’interior del cos de l’ésser viu.
L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una faringe que, sovint…
celoma

Tipus d’animals segons el celoma
Josep Lluís Ferrer
Biologia
Cavitat secundària d’origen mesodèrmic i originalment bilateral, limitada per epiteli, i que conté a l’interior l’anomenat líquid celomàtic.
El celoma ocupa l’espai comprès entre les capes ectodèrmica i endodèrmica, i comunica generalment amb l’exterior per mitjà de celomoductes i nefridis El celoma té una funció essencialment hidroestàtica el seu origen evolutiu és probablement polifilètic, i no és homòleg en tots els grups d’organismes celomats L’aparició del celoma ha estat una de les grans innovacions en l’evolució animal Els avantatges de la seva aparició no radiquen solament en la capacitat d’explotació de les possibilitats inherents de la musculatura per a nous tipus de locomoció i moviments, sinó també en la…
nucli

El nucli cel·lular
© fototeca.cat
Biologia
Glòbul esfèric o el·lipsoide que conté quasi tot l’ADN de la cèl·lula, per la qual cosa porta la clau genètica i és el centre d’informació que dirigeix síntesis cel·lulars.
El nucli fou el primer orgànul conegut i el primer amb un nom, gràcies a les investigacions de Brown 1833 en cèllules d’orquídia i a les de Schleiden 1839 en cèllules animals Generalment és una esfera de 5 a 25 μ que pot tenir una gran varietat de formes i en la qual hom pot distingir diverses parts la membrana nuclear, el nuclèol, el reticle nuclear i el suc nuclear La membrana nuclear té uns 200 Å de gruix i és formada per dues capes foradades per porus de 500 Å i separades per un espai perinuclear que comunica amb el protoplasma mitjançant el reticle endoplasmàtic el nuclèol…
blastòpor
Biologia
Orifici transitori format a la superfície ventral dels embrions durant el període de gastrulació, i a través del qual l’arquènteron comunica amb l’exterior.
En els animals celomats deuteròstoms, el blastòpor esdevé l’anus en l’organisme adult En els protòstoms, el blastòpor origina la boca o bé es tanca en finalitzar la gastrulació, i s’obre novament més tard en el mateix lloc o prop d’ell D’altres organismes no formen blastòpors, i l’anus s’hi forma secundàriament en les fases darreres del desenvolupament
quimiòstat

1, filtre de cotó; 2, dipòsit de medi estèril; 3, vàlvula per al control de la velocitat de goteig; 4, corrent d’aire; 5, obertura per a la inoculació i la sortida d’aire; 6, sifò de sobreeiximent; 7, recipient de cultiu
© fototeca.cat
Biologia
Instrument emprat per a obtenir cultius continus que consisteix en un receptacle tancat que es comunica amb un dipòsit que li subministra constantment un medi de cultiu
i amb un sifó pel qual surt l’excés de cèl·lules del cultiu i de llurs productes d’excreció.
Mitjançant l’aireig i l’agitació mecànica hom aconsegueix l’entrada d’oxigen i la distribució homogènia pel medi Fent entrar un flux amb una concentració òptima de substància nutritiva, hom assoleix una producció cellular màxima si la població és mantinguda en la fase del creixement exponencial