Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
con
Biologia
Denominació de diverses estructures, anatòmiques ( cons
o cèl·lules dels cons
) que són cèl·lules neuroepitelials especialitzades en la recepció d’estímuls de llum cromàtica.
Juntament amb els bastonets formen el neuroepiteli la neurona de la retina La sinapsi amb la segona neurona té la forma de con, la qual cosa dóna nom a la cèllula N'hi ha uns tres milions en la retina humana, i són més abundants a la regió central, especialment a la fòvea zona de màxima sensibilitat En la retina dels animals nocturns no n'hi ha tants, i, contràriament, els sauris i els ofidis diürns tenen exclusivament cons, que en els ocells diürns són especialment abundants
con arterial
Biologia
Zoologia
Part inicial de l’aorta, en contacte amb el ventricle, de parets engruixides i proveïdes de vàlvules, que hom troba en els peixos i en diferents estadis embrionaris de molts vertebrats superiors.
Josep Rubió i Nadal
Biologia
Naturalista.
S'ordenà de sacerdot i fou rector de Vilanova de Prades i més tard de Bràfim El 1807 publicà una Hipótesis con la que se descubre la causa de la declinación de la aguja de marear Féu estudis mineralògics i publicà dos almanacs en català
Artur Caballero i López
Biologia
Biòleg.
Fill d’Arturo Caballero Segarés Catedràtic de fisiologia vegetal a la Universitat de Barcelona 1949, de la qual fou també rector 1971-73 Ha estudiat els ritmes de creixement de diverses plantes en conreus experimentals És autor d' Estudios fisiológicos relacionados con las fitohormonas en “Sternbergia lutea Gawl et Kerr" 1947, Ritmos de período largo en el crecimiento de las plantas 1969 i Estudi comparatiu del creixement de gramínies cultivades a Barcelona i en latituds més elevades 1969
Francesc Vidal i Careta
Biologia
Música
Metge, naturalista i compositor.
Es doctorà en medicina i cirurgia 1880 i en ciències naturals 1885 i féu estudis musicals Guanyà, el mateix any, una càtedra de paleontologia estratigràfica a la Universitat de l’Havana, on es traslladà Afeccionat al món dels fòssils i roques preparà, a Cuba, una collecció per a l’Exposición Histórico-Americana organitzada a Madrid el 1892 Més tard fixà la seva residència a Madrid, on, el 1895, guanyà i ocupà la càtedra de paleontologia de la Universidad Central de Madrid Collaborador a diverses revistes científiques, cal destacar el seu treball a “La Naturaleza” Publicà La música en sus…
axó
Biologia
Prolongació citoplasmàtica de la neurona, generalment única i de longitud variable (d’uns microns fins a 1 m), que arrenca del pol oposat de les dendrites, i que condueix l’impuls nerviós.
L’axó neix d’un con d’implantació citoplasmàtica, desproveït de cossos de Nissl en aquesta part inicial conté mitocondris, neurotúbuls, neurofilaments i reticle endoplasmàtic agranular L’axó de tant en tant emet ramificacions collaterals, sovint recurrents Acaba en una arborització, simple o molt ramificada la majoria dels axons, però, fan sinapsis amb altres neurones o amb afectors específics placa motriu En el sistema nerviós central, els axons poden o no estar recoberts d’una beina aïllant de mielina La mielinització és assumida pels oligodentròcits En el sistema nerviós…
pulmó

Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…
cor

Secció sagital del cor: 1, vena cava superior; 2, aurícula dreta; 3, orella dreta; 4, septe o envà interauricular; 5, venes pulmonars; 6, aurícula esquerra; 7, orella esquerra; 8, vàlvula tricúspide; 9, ventricle dret; 10, músculs papil·lars; 11, infundíbul; 12, sortida al tronc arterial pulmonar; 13, tronc arterial pulmonar; 14, septe o envà intraventricular; 15, vàlcula mitral; 16, ventricle esquerre; 17, vàlvula aòrtica; 18, aorta; 19, orificis de les artèries coronàries
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
Anatomia i fisiologia del cor En l’ésser humà, és una víscera buida, situada en el mediastí, que fa les funcions d’una bomba aspirant i impellent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i la pulmonar, a tota la xarxa capillar És constituït per una massa contràctil o miocardi, coberta interiorment per l’endocardi i envoltada exteriorment pel pericardi Situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l’estern i entre els pulmons, és sostingut per uns grans vasos que en surten i pel pericardi…