Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
ultracondrioma
Biologia
Conjunt de grànuls més petits que els mitocondris que hom pot considerar predecessors d’aquests.
Sembla que són uns grànuls de 0,1 a 0,5 μ, constituïts per una membrana que envolta un contingut homogeni A la regió central apareixen una sèrie de membranes que arriben a formar un mitocondri definitiu
arqueobacteris
Biologia
Conjunt de bacteris que, per les seves característiques bioquímiques, cal considerar un grup a part dels altres bacteris, o eubacteris.
Les seqüències de l’ARN ribosòmic que presenten són molt diferents de les seqüències dels altres procariotes els eubacteris o dels eucariotes Dins de la gran diversitat metabòlica que els caracteritza, un tret comú a tots els grups d’arqueobacteris és l’adaptació a un determinat ambient extrem anaerobiosi estricta, termoresistència, acidofília, halofília Els arqueobacteris comprenen, principalment, tres grups importants els halòfils extrems , bacteris que creixen en les salines i llacs molt salats els metanògens , anaerobis estrictes, que viuen en els fongs fangosos, en l’estòmac dels…
vista
Biologia
Sentit animal integrat per òrgans de molt diferent constitució i funcionament capaços no solament de captar la llum i la seva intensitat, sinó també de reproduir la imatge de l’objecte emissor de llum pròpia o reflectida.
Els òrgans de la vista són els ulls i els ulls composts, que en principi són omatidis reunits, i hom no pot considerar que ho siguin altres òrgans fotoreceptors, com els estigmes i els ocels, que només capten llum i variacions de la seva intensitat
Gaspard Bauhin
Biologia
Botànica
Naturalista, professor de botànica i d’anatomia a Basilea.
Fins a Linné, del qual pot considerar-se precursor, el seu Pinax theatri botanici 1623 fou un llibre imprescindible per als botànics més de 6000 plantes hi són designades amb dos noms genèric i específic Intentà ja una classificació de les plantes basada en llurs afinitats naturals Com a anatomista creà una nomenclatura dels músculs encara utilitzada actualment
François Magendie
Biologia
Fisiòleg.
Fou professor de medicina al Collège de France Capdavanter en l’experimentació fisiològica i farmacològica, descobrí les funcions dels nervis raquidis i publicà treballs sobre el vòmit, l’esòfag i la deglució de l’aire Hom pot considerar-lo com un dels fundadors de la fisiologia cellular Introduí l’ús dels composts de iode, de brom, d’estricnina i de morfina en la medicina general De les seves obreses destaquen Précis élémentaire de physiologie 1816 i Journal de physiologie expérimentale 1821-31
abiosi
Biologia
Suspensió aparent de la vida per reducció de l’activitat metabòlica.
Sol comportar una deshidratació més o menys intensa dels organismes i l’aparició de cobertes aïlladores Generalment, és una forma de resistència davant un medi advers Protozous i bacteris presenten les formes d’abiosi més conspícues cists i endòspores , respectivament Rotífers, tardígrads i alguns crustacis, nemàtodes, briozous i esponges d’aigua dolça presenten semblantment formes abiòtiques com a tals també cal considerar les espores perdurants, les llavors de les plantes superiors, els esclerocis dels fongs i algunes altres formes de resistència animal i vegetal
desviació sexual
Biologia
Psicologia
Forma de comportament sexual que no coincideix amb la que hom considera més característica d’una espècie determinada amb relació a la reproducció.
És un concepte de difícil precisió, per tal com, en diverses espècies animals, pautes comportamentals d’origen sexual com és ara l’exhibició d’òrgans genitals poden ésser integrades en funcions no sexuals agressives o jeràrquiques i, per tant, no poden ésser considerades com a desviacions tot i que ho puguin semblar En l’espècie humana, la no-adequació dels comportaments sexuals a les pautes més típiques no autoritza a parlar de desviació, atesa la plasticitat comportamental de l’espècie Malgrat tot, hom sol considerar com a desviacions els comportaments que comprometen…
evolucionisme
Biologia
Filosofia
Doctrina que, en un sentit ampli, concep l’Univers com un sistema en evolució, i en un sentit més restringit, la vida com un procés evolutiu.
Actualment totes les teories científiques sobre la formació de l’Univers i dels éssers vius admeten, en un grau més gran o més petit, fenòmens evolutius Hom hi pot considerar tres nivells l' evolució fisicoquímica , que correspon, d’una banda, a l’evolució dels àtoms i molècules, i, de l’altra, a la de les nebuloses i els astres, l' evolució biològica , segons la qual l’origen de tots els éssers vivents s’hauria iniciat pel trànsit de sistemes moleculars complexos, encara al nivell fisicoquímic, a sistemes biològics simples, formats per la integració de diversos tipus de…
regne animal
Biologia
Gran grup d’éssers vius integrat per la majoria dels individus heterotròfics, els anomenats animals.
El valor sistemàtic del grup és molt relatiu, i està en funció de l’abast que en cada cas concret hom vulgui donar-li, el qual abast, d’altra banda, depèn del concepte que hom tingui d'animal Si hom pren el terme animal en el seu sentit més ampli i comprensiu és a dir, si hom considera animals alguns éssers unicellulars eucariotes, aleshores cal considerar el regne animal com una unitat força artificiosa, d’escàs interès sistemàtic, digne d’ésser tinguda en compte més per motius històrics que no pas per raons biològiques En canvi, si és restringit el seu abast als pluricellulars…
aglutinina
Biologia
Anticòs del plasma sanguini que actua davant determinats antígens o davant les cèl·lules que els contenen (eritròcits, bacteris, etc) provocant-ne l’aglutinació.
Per una banda cal considerar les aglutinines que són constituents normals del plasma, les quals tenen un important paper en els mecanismes immunitaris i de compatibilitat o incompatibilitat sanguínia entre sang d’individus diferents grups sanguinis, AB0, Rh, i les aglutinines presents al plasma com a conseqüència d’un procés d’immunització Entre aquestes darreres hi ha les presents al plasma per causa d’una transfusió mal practicada falta d’atenció al grup Rh o falsos donadors zero, segons el sistema AB0 l’aglutinina anti-Gallus, anticòs que aglutina els eritròctis del pollastre…