Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
cèl·lula mare de cordó umbilical
Biologia
Cèl·lula indiferenciada de tipus hematopoètic que es troba al cordó umbilical.
Les cèllules mare de cordó umbilical tenen una bona capacitat de replicació i són quasi totipotents Es considera que poden ésser una alternativa a la utilització de cèllules mare embrionàries en tractaments de medicina regenerativa Aquesta possibilitat implicaria l’obtenció personalitzada de cèllules, en un nombre baix, després de cada naixement i la seva posterior conservació fins al moment d’ésser utilitzades
fascicle de Goll
Biologia
Porció interna del cordó posterior de la medul·la espinal.
És constituït per fibres ascendents llargues que provenen dels segments dorsals inferiors i sacrolumbars
placenta

Representació esquemàtica d’una secció de la placenta que en mostra l’estructura
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan matern dels mamífers teris, que consisteix en una zona de contacte entre l’úter i el cori i l’al·lantoide de l’embrió, a través del qual s’estableix, durant la gestació, el bescanvi d’oxigen i de substàncies nutritives de la mare a l’embrió i de diòxid de carboni i de productes del metabolisme de l’embrió a la mare.
La manera d’implantació de l’embrió en la placenta de la mare és anomenada placentació En altres animals vivípars no mamífers, com els taurons, alguns urodels i alguns saures, com Lacerta vivipara , la placenta s’estableix entre la paret de l’oviducte i el sac vitellí de l’embrió placenta coriovitellina En l’home, al terme de la gestació té forma de coca aplanada de consistència tova i esponjosa, pesa uns 500 o 600 g i mesura 20 cm de diàmetre per 2,5 de gruix A la cara fetal, entapissada per l’amni i en relació amb la cavitat àmnica fetal, s’hi insereix el cordó umbilical,…
somita
Biologia
Cadascun dels segments metamèrics o blocs regulars en què es divideix el mesoderma quan el tub nerviós ja és pràcticament format, en finalitzar la neurulació en els vertebrats.
Aquests somites només es formen en la regió mesodèrmica dorsal, mentre que la part ventral, insegmentada, correspon a les làmines laterals, al voltant del tub digestiu La formació dels somites, o metamerització del mesoderma, s’inicia per darrere el cap, i avança després vers la regió caudal, encara indiferenciada La part superior d’un somita és el miòtom origen de la musculatura estriada la regió inferior, més estreta, és la peça intermediària origen de l’aparell urogenital L’envà entre cada somita s’anomena miosepte Una vegada formats els somites, de llur part inferointerna, veïna del…
fetus
Biologia
Embrió dels vivípars des que ja s’hi manifesten les característiques que en configuren el desenvolupament posterior fins al naixement.
En l’home, l’estat de fetus s’ateny el tercer mes, a partir del qual es comença a desenvolupar una relació proporcionada del cap respecte al cos, les parpelles creixen amb rapidesa i són soldades per les vores, i els genitals es desenvolupen i hom pot ja identificar el sexe també es produeix un allargament dels membres superiors i apareix pèl a la regió frontal El quart mes creixen els pèls veritables i es produeix un eixamplament de la cara, la separació dels ulls i la formació de la barra El setè mes el fetus, d’aparença arrugada, s’arrodoneix, a causa de l’aparició del teixit adipós…
teixit conjuntiu
Biologia
Teixit de sosteniment amorf i no afaiçonat que ocupa els intersticis situats entre la pell i la musculatura, entre els fascicles musculars, entre la capa mucosa i la capa muscular dels òrgans buits, etc.
Fa funcions mecàniques protecció, unió, lliscament, etc i metabòliques dipòsit d’aigua, intercanvi de substàncies entre les cèllules conjuntives i la sang, regeneració tissular, inflamació, etc És constituït per elements cellulars i substàncies intercellulars els elements cellulars són els fibròcits, els histiòcits, les cèllules rodones basòfiles limfòcits i monòcits, les cèllules plasmàtiques, les cèllules grasses, els granulòcits, les cèllules adiposes i els cromatòfors les substàncies intercellulars es poden classificar en afaiçonades fibres collàgenes, fibres elàstiques i fibres de…
rafe
Biologia
Solc que es forma a la superfície dorsal de la nèurula dels embrions i dels animals epineures, en el qual s’allotjarà el cordó nerviós dorsal.
fascicle de Burdach
Biologia
Grup de fibres nervioses sensitives situades en el cordó posterior de la medul·la espinal; en el bulb, aquest fascicle travessa el nucli de Burdach i arriba al còrtex cerebral del costat oposat.
Fou descrit pel fisiòleg alemany Karl F Burdach
fetge

Esquema del fetge
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan glandular complex, annex a l’intestí, amb múltiples funcions indispensables per a la vida de l’organisme.
Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…