Resultats de la cerca

Fou el creador del jardí botànic d’Uppsala, i és conegut dins el camp mèdic pel descobriment dels vasos limfàtics 1651, tot i que la primera notícia impresa sobre aquests es troba en un text de Caspar Bartholin 1653

Juntament amb Déperet i Donnezan, fou el creador del Museu de Perpinyà Recollí quatre mil espècies de molluscs al departament dels Pirineus Orientals A Bages, Cornellà del Bèrcol, Vilamulaca i Baixàs descobrí diverses espècies, la tortuga gegant de Vilanova de Raó i un gat mesquer fòssil, al qual hom denominà Viverre Pepratxi

Doctor en farmàcia 1904 i medicina 1911, catedràtic de fisiologia de la Universitat de Buenos Aires 1919, fou creador d’una escola de gran nivell Són notables els seus estudis sobre el metabolisme dels glúcids, la fisiopatologia de la diabetis i l’activitat del lòbul anterior de la hipòfisi, pels quals li fou concedit, juntament amb C i G Cori, el premi Nobel de medicina el 1947 És autor de molts llibres, entre els quals el text Fisiología humana 1945 que, publicat en nou idiomes, ha estat un dels llibres bàsics per a l’ensenyament

El creacionisme, que ha estat generalment admès per als organismes superiors pràcticament fins a la fi del sXIX, i té adeptes encara avui, no tingué la mateixa acceptació pel que fa als organismes inferiors, que hom admetia generalment que podien ésser originats per generació espontània fins que Francesco Redi demostrà 1668 la impossibilitat que es formessin cucs larves de mosca a la carn en descomposició si prèviament les mosques no hi havien post ous Les polèmiques entre creacionistes i espontaneistes es mantingueren fins als treballs de Louis Pasteur , Charles Robert Darwin i Alfred Russel…

Estudià a les universitats de Galles i Edimburg, on es doctorà el 1955 Incorporat a la universitat de Cambridge el 1963, reeixí a transferir embrions de rates d’una femella a una altra, determinà el procés de maduració dels òvuls humans i aconseguí de fecundar-ne in vitro 1969 En collaboració amb Patrick Steptoe, creador de la peritoneoscòpia, el 1977 obtingué òvuls ja madurs que foren sotmesos a fecundació externa i que, implantats dos dies després, donaren lloc al primer infant concebut fora del si matern 1978 Aquestes tècniques, posteriorment difoses, han estat objecte de…

Obtingué 1872 per selecció la patata Burbank, d’un gran rendiment

Fill d’un metge rural, de temperament inquiet i absorbit pel dibuix en la seva infantesa, estudià medicina a Saragossa, féu oposicions a la sanitat militar i fou enviat a Cuba 1874, en plena revolta contra la metròpolis En examinar-se de doctorat a Madrid 1877, tingué per primera vegada contacte amb la histologia, i el professor d’aquesta assignatura, Maestre de San Juan, l’orientà vers aquest objectiu científic Després d’haver-se casat, obtingué la càtedra d’anatomia de València 1883, i quatre anys més tard, per concurs de trasllat, la d’histologia de Barcelona, on començà una tasca…

Estudià medicina a Barcelona i el 1917 ingressà al Laboratori Municipal, on fou addicte deixeble i collaborador de Ramon Turró En aquest centre dugué a terme una notable tasca d’investigació en bacteriologia, immunologia i sanitat Doctorat el 1920, exercí com a professor adjunt d’higiene 1926 de la facultat de medicina i professor agregat 1933 a la Universitat Autònoma de Barcelona també dirigí cursos de microbiologia i parasitologia al Laboratori Municipal i a la facultat de medicina de la universitat esmentada Fou tècnic de la Lluita Antipalúdica de la Mancomunitat i collaborà, el 1924, al…

El concepte d’espècie és difícil de delimitar teòricament Cuvier la definí com el conjunt d’individus nascuts els uns dels altres o de pares comuns i que s’hi assemblen tant com entre ells mateixos aquest concepte, i altres de semblants, bé que són útils, no acaben d’ésser satisfactoris, per tal com no concreten el grau de dissimilitud que permet de diferenciar una espècie d’una altra de pròxima Malgrat aquest problema teòric, que exigeix de trobar una expressió de la similitud entre individus i poblacions, és innegable que l’espècie és una categoria natural, la necessitat de la qual s’ha fet…

Com a ciència, la fisiologia es desenvolupà a partir del segle XVII, bé que ja hi ha descripcions del funcionament dels organismes en texts mèdics egipcis, babilònics, àrabs i assiris Els anatomistes Heròfil i Erasístrat, de l’escola d’Alexandria, poden ésser considerats predecessors de la fisiologia, però històricament la primera vegada que apareix aquest mot és com a títol de la primera part del tractat De naturali parte medicinae 1542, de Jean Fernel Els estudis d’Andreas Vesalius assenyalaren el començament d’una anatomia moderna De humani corporis fabrica , 1543 i contribuïren a…