Resultats de la cerca
Es mostren 1949 resultats
Galen D. Stucky
Galen D. Stucky
© University of California
Biologia
Químic nord-americà
Graduat en química i física al McPherson College el 1957 i doctorat en química per l’Iowa State University 1962, féu estudis de postdoctorat amb Clifford G Shull al Massachusetts Institute of Technology i al Quantum Chemistry Institute de Gainesville, Florida Després d'exercir la docència en diferents universitats, el 1985 entrà a la Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara La seva recerca se centra en la síntesi i la caracterització de materials porosos, l’assemblatge de molècules orgàniques i inorgàniques i els processos químics associats a l’aprofitament eficient dels recursos, com…
xip d’ADN
Biologia
Graella ordenada d’oligonucleòtids o fragments micromètrics d’ADN fixats sobre una superfície de vidre.
S'empren per a determinar variacions en la seqüència de gens coneguts i per a analitzar l’expressió de gens en cèllules i teixits concrets En ambdós casos es detecta la hibridació del gen o gens a analitzar amb els fragments d’ADN presents en el xip
ligasa d’ADN
Biologia
Enzim que uneix fragments d’ADN.
Emprades en enginyeria genètica, de manera natural tenen la funció de reparar les cadenes d’ADN trencades
fatiga d’estimulació
Biologia
Disminució de l’excitabilitat d’un nervi a causa d’un estímul repetit.
element d’inserció
Biologia
Seqüència de ADN que s’insereix en el genoma aleatòriament, i va d’un lloc a un altre del mateix cromosoma, o d’un cromosoma a un altre dins la mateixa cèl·lula, amb una freqüència més gran que la de les veritables mutacions.
Hom anomena algunes d’aquestes seqüències gens saltadors o transposons
línia d’addició
Biologia
Línia formada per genotips en els quals, a més del complement cromosòmic complet d’una espècie, hi ha un parell o més de cromosomes d’una altra.
codó d’acabament
Biologia
Codó de l’ARNm (UAA, UAG i UGA) que marca la fi de la síntesi d’una cadena polipeptídica ( traducció
).
bacil d’Eberth
Biologia
Bacteri en forma de bacil, de la família de les enterobacteriàcies, agent de la febre tifoide en l’home i en d’altres mamífers (salmonel·la).
assaig d’Ames
Biologia
Medicina
Assaig desenvolupat per Bruce N.Ames el 1974 per a detectar la capacitat mutagènica de nous composts químics i bioquímics.
L’assaig d’Ames empra quatre soques mutants del bacteri Salmonella typhimurium especialment seleccionades per la seva sensibilitat i especificitat a la mutagènesi L’assaig mesura la freqüència de mutació d’un gen concret dels bacteris d’aquestes soques en entrar en contacte amb el compost que es vol analitzar Moltes substàncies que entren en el cos humà són relativament innòcues fins que s’activen metabòlicament al fetge, per la qual cosa l’assaig d’Ames inclou un pas en què s’incuba en un tub d’assaig el compost a analitzar amb un extracte de fetge de mamífer Aquest assaig ha demostrat que…