Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
mutó
Biologia
Fracció mínima d’un gen dins la qual es pot donar una mutació.
Equival a una base purínica o pirimidínica
híbrid
Biologia
Dit de l’ésser que prové de l’encreuament entre individus genèticament diferents.
L’encreuament entre espècies pròximes pot donar lloc a híbrids que generalment són estèrils, com és el cas dels muls, producte de l’encreuament de l’ase i l’egua En els vegetals l’encreuament interespecífic és més fàcil, pot ésser fèrtil i donar lloc, directament o indirectament, a la formació de noves espècies Els híbrids intraspecífics són molt corrents, com és el cas dels gossos, que han donat lloc a moltes races diferents L’home aprofita les tècniques d’hibridació per a millorar les característiques de les plantes i els animals
englobació
Biologia
Mètode usat en microscòpia per tal de donar duresa a les preparacions histològiques massa toves.
Consisteix a envoltar la preparació d’una matèria englobadora parafina, monòmers acrílics, etc que, sense canviar-ne l’estructura ni penetrar a l’interior, li dóna la consistència apropiada per a ésser tallada
merozoït
Biologia
Cadascun dels corpuscles mononucleats que s’origina en els esporozous després de l’esquizogònia.
Cada merozoït pot donar origen a una generació sexual
fibroblast
Biologia
Cèl·lula allargada i plana, amb prolongacions en forma de llança, que és present en les diferents varietats del teixit conjuntiu.
Intervé en la formació de les fibrilles collàgenes, i possiblement també pot donar lloc als histiòcits
vida

Nivells d’organització dels éssers vius
© Fototeca.cat
Biologia
Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se, és a dir, de poder donar origen a nova vida.
Aquest estat esdevé a conseqüència del metabolisme i de les relacions dels éssers vius amb el medi Tot i que comença amb el naixement i acaba amb la mort, cap d’aquests fenòmens no es produeix d’una manera sobtada El naixement comporta unes etapes prèvies, en què hi ha una o més divisions cellulars abans de separar-se el nou organisme dels progenitors La mort natural per senectud comença amb el predomini del catabolisme sobre l’anabolisme i amb l’atenuació dels sentits i de les funcions orgàniques Evolució històrica de l’actitud de l’esser humà envers la vida L’actitud primera i fonamental…
Richard Altmann
Biologia
Citòleg alemany.
Proposà la teoria granular del citoplasma i descobrí la tècnica de fixació per deshidratació a baixa temperatura Fou el primer a isolar els àcids nucleics i a donar-los nom
anticòs

Representació del model d’un anticòs
© fototeca.cat
Biologia
Globulina del sistema gamma amb capacitat d’unió específica amb un determinat antigen.
L’anticòs pot ésser una globulina gamma G, gamma A, gamma D, gamma E i gamma M, aquesta darrera amb un pes molecular al voltant d’1 000 000 i les altres de 156 000 o 300 000 In vitro , la seva acció pot manifestar-se de diferents maneres Els anticossos que precipiten els antígens que es troben en solució reben el nom de precipitines Els que aglutinen els antígens que formen part d’una cèllula, d’un germen o d’una partícula són anomenats aglutinines si aquesta acció és feta en presència de complement pot conduir a una lisi del germen o cèllula lisina, citolisina, hemolisina Els anticossos…
gen operador
Biologia
Gen cap de fila dels gens estructurals de la síntesi d’una proteïna.
Mentre el gen operador és inhibit per un repressor, l’activitat dels gens estructurals resta blocada però així que l’operador és lliure, pot donar el senyal de represa de la síntesi de la proteïna