Resultats de la cerca

L’efecte matern, anomenat també influència materna , és degut a l’acumulació a l’òvul, abans de ser fecundat, de proteïnes necessàries per al desenvolupament embrionari inicial Aquestes proteïnes, per tant, provenen únicament del genoma matern Després de la fecundació, influeixen els patrons i caràcters fenotípics que s’estableixen durant el desenvolupament embrionari, com és el cas, per exemple, de l’enrotllament de la closca del cargol Limnaea peregra , cap a la dreta o cap a l’esquerra

És degut al soroll d’expansió dels alvèols pulmonars

És degut al pas de l’ona sanguínia, constituïda per la successió de les pulsacions arterials

És degut a modificacions epigenètiques Es produeix durant la formació dels gàmetes, i afecta un nombre relativament reduït de gens

Aquest finalisme seria degut no pas a una predisposició dels objectius finals, sinó a la selecció natural que afavoreix les estructures adaptades enfront a les inadaptades

Aquest fenomen té lloc durant la profase de la meiosi i és degut a una atracció mútua i a l’apariament subsegüent de les parts dels cromosomes que presenten gens allels

Pot ésser degut a mutacions desfavorables recurrents, a la segregació d’homozigots d’inferior adaptabilitat en loci en els quals l’heterozigosi és favorable o a la necessitat de substitució d’allels en un medi ambient que varia

En la mesura que aquest valor adaptatiu és degut a la presència d’un determinat gen en el genotip de l’individu, la selecció actua sobre aquest gen i les proporcions es modifiquen d’una generació a la següent

És un fenomen no direccional, puix que el canvi és sempre degut a l’atzar Les conseqüències són una diferenciació entre les diverses subpoblacions, una tendència a la homogeneïtat dins cadascuna d’aquestes i un augment del homozigots En poblacions d’un nombre elevat d’individus hom pot prescindir de la deriva genètica