Resultats de la cerca
Es mostren 1272 resultats
estimulació elèctrica transcutània dels nervis
Biologia
Tècnica d’electroteràpia amb finalitats analgèsiques.
Consisteix en l’estimulació de fibres nervioses de la pell amb corrents elèctrics de freqüència baixa amb la finalitat de modular la transmissió de la sensació de dolor a l’encèfal que té lloc a través de la medulla espinal Sol emprar-se com a mètode coadjuvant en diferents tractaments contra el dolor, principalment en malalts de càncer i en tècniques de part natural La seva eficàcia és controvertida en alguns sectors mèdics, però té l’avantatge de no presentar efectes secundaris
Maria dels Àngels Ferrer i Sensat
Biologia
Naturalista i educadora.
Filla de Rosa Sensat i Vila Estudià per mestra i després ciències naturals a la Universitat de Barcelona Exercí la docència com a professora de ciències naturals a la Universitat de Barcelona i a diversos instituts d’ensenyament mitjà de Catalunya, entre els quals l’Institut Escola, i a Madrid Fou directora de l’institut Infanta Isabel de Barcelona 1966-74 Escriví Natura I 1969 i Natura II 1970, entre altres obres
CERES
Biologia
Instrument de mesura climatològic, instal·lat al satèl·lit TERRAS, amb la finalitat d’estudiar els núvols i el seu efecte sobre el clima terrestre.
CERES mesura la quantitat de calor i de llum del Sol que arriba als sensors, tot observant les diverses parts del planeta tant les zones clares com les zones nuvoloses Aquestes mesures serveixen per a estudiar com actuen els núvols per escalfar i refredar la superfície de la Terra i com els cúmuls de núvols es modifiquen a causa de l’activitat humana
cromosoma
Esquema de l’estructura dels cromosomes
© Fototeca.cat
Biologia
Cadascun dels orgànuls cel·lulars que contenen els materials portadors de l’herència biològica.
En sentit estricte hom només utilitza aquest nom en el cas dels organismes superiors que tenen nucli diferenciat En els bacteris, el material hereditari és constituït per un filament tancat, circular, d’ADN Aquest filament, que alguns autors anomenen genòfor , pel fet d’acomplir la mateixa funció que els cromosomes pròpiament dits dels organismes eucariòtics, és designat, també, molt sovint, amb el nom de cromosoma , i àdhuc el filament d’ADN o ARN que constitueix el material genètic dels virus és anomenat així Els cromosomes en els organismes superiors són visibles, especialment…
evolució
Evolució dels vertebrats i la seva diversificació al llarg dels temps geològics, mesurats en milions d’anys
© Fototeca.cat
Biologia
Procés segons el qual els éssers vius s’han originat els uns dels altres per descendència i canvis.
Conseqüència de l’evolució és la transformació de les espècies en el curs del temps Actualment gairebé tots els biòlegs no solament admeten l’evolució com un fet, sinó que accepten una evolució total La vida mateixa, d’acord amb la biologia moderna, s’ha originat per evolució Hom troba concepcions evolutives ja en alguns filòsofs grecs, entre els quals Anaximandre i Empèdocles Això no obstant, fins al segle XIX hom no arribà a una formulació científica del concepte d’evolució i a l’acceptació com una realitat pels biòlegs Per llurs idees en aquest sentit es destacaren el francès Jean-Baptiste…
AB0
Compatibilitat i incompatibilitat dels grups sanguinis
Biologia
Sistema de classificació dels grups sanguinis creat per Landsteiner el 1901, i després recomanat d’ús internacional per la secció d’Higiene de la Societat de Nacions.
És basat en la presència o l’absència dels anomenats aglutinògens A i B en els eritròcits, i de les anomenades aglutinines α, o anti-A, i β, o anti-B, al plasma sanguini Per tal com un individu no pot tenir aglutinògens i aglutinines homòlegs Aα o Bβ, les quatre combinacions possibles són Aβ, Bα, AB 0 i 0αβ, més senzillament expressades pels símbols A, B, AB i 0 D’acord amb això, el sistema AB0 destria els individus en quatre grups A , B , AB i zero , bé que descobertes ulteriors permeten de distingir-ne, si més no, sis A 1 , A 2 , B, A 1 B, A 2 B, i zero Landsteiner, a més de descobrir…
bessó | bessona
Esquema dels mecanismes de producció dels embarassos múltiples: l’embaràs bivitel·lí (a l'esquerra) i l’embaràs univitel·lí (a la dreta)
© Fototeca.cat
Biologia
Cadascun dels dos individus o més nascuts en un mateix part.
Els bessons poden ésser idèntics o univitellins, i fraterns o bivitellins plurivitellins en els casos en què els fraterns són més de dos Els bessons idèntics procedeixen d’un sol zigot format per la fecundació d’un sol òvul per un espermatozoide aquest zigot s’escindeix en algun moment de les primeres fases del desenvolupament i origina més d’un embrió, fenomen que generalment és accidental, però que en alguns animals, com els armadillos , representa la forma normal de desenvolupament embrionari poliembrionia tenen, en conseqüència, el mateix genotip Els bessons fraterns procedeixen de…
vida
Nivells d’organització dels éssers vius
© Fototeca.cat
Biologia
Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se, és a dir, de poder donar origen a nova vida.
Aquest estat esdevé a conseqüència del metabolisme i de les relacions dels éssers vius amb el medi Tot i que comença amb el naixement i acaba amb la mort, cap d’aquests fenòmens no es produeix d’una manera sobtada El naixement comporta unes etapes prèvies, en què hi ha una o més divisions cellulars abans de separar-se el nou organisme dels progenitors La mort natural per senectud comença amb el predomini del catabolisme sobre l’anabolisme i amb l’atenuació dels sentits i de les funcions orgàniques Evolució històrica de l’actitud de l’esser humà envers la vida L’actitud primera i fonamental…
mort
Cos d’un difunt essent momificat per Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals
© Corel Professional Photos
Biologia
Filosofia
Literatura
Religió
Dret
Cessació de la vida.
Tradicionalment, la mort havia estat considerada un pas radical i immediat de l’ésser, de la vida, a un estat oposat, caracteritzat per la passivitat i la immobilitat Aquest concepte, d’oposició vida-mort, s’ha anat transformant en virtut dels progressos científics, tècnics i culturals dels darrers temps Actualment, determinar el moment en què hom pot considerar com a definitivament paralitzat el funcionament vital és com més va més complex i problemàtic Abans hom entenia la mort com a conseqüència de l’aturada de les funcions respiratòries Posteriorment i encara aquesta concepció no ha estat…
electrocardiograma
Electrocardiograma de dotze derivacions realitzat amb un electrocardiògraf de tres derivacions simultànies (I, II, III, derivacions estàndards dels membres; aVR, aVL, aVF, derivacions unipolars, V1, V2, V3, V4, V5 V6, derivacions precordials
© fototeca.cat
Biologia
Electrònica i informàtica
Traçat obtingut amb l’enregistrament gràfic dels corrents d’acció del cor.
L’electrocardiograma del cor humà consta d’una sèrie d’ones, designades de manera successiva amb les lletres P, Q, R, S, T i U L’ona P representa l’activació de les aurícules, l’interval P-Q indica el temps de conducció auriculoventricular, el complex QRS deflexió ventricular inicial o ràpida representa la despolarització dels ventricles, i el segment S-T correspon a l’interval que hi ha entre el final de l’activació i el començament de la repolarització ventricular, la qual és representada per l’ona T L’origen de l’ona U no és ben conegut