Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
arbovirus
Biologia
Denominació genèrica dels virus que tenen artròpodes com a vectors.
És una denominació sense valor taxonòmic El nom prové de l’acrònim de l’anglès ARthropod-Borne-virus ‘virus transportat per artròpodes’ Són constituïts per ARN de cadena única, amb coberta protectora Els artròpodes mosquits i paparres no són afectats pels virus, els quals desenvolupen el cicle vital en els vertebrats que els primers parasiten Els arbovirus inclouen les famílies Flaviviridae , Togaviridae , Rhabdoviridae , Reoviridae i Bunyaviridae Hom n’exclou els gèneres Filoviridae i Arenaviridae, malgrat que provoquen malalties similars, com ara les febres hemorràgiques ,…
receptor universal
Biologia
Individu que pertany al grup sanguini AB.
Aquesta denominació és poc precisa, puix que en certes condicions poden establir-se incompatibilitats degudes a altres grups d’altres sistemes
simplasma
Biologia
Nom proposat per a la denominació conjunta dels plasmodis sincicis.
nom científic
Biologia
Denominació d'un tàxon establerta segons les normes internacionals de lanomenclatura biològica, constituïda per un o diversos mots llatins o llatinitzats.
Segons les vuit categories taxonòmiques principals establertes, els noms científics poden designar un domini per exemple, Eukaryota un regne per exemple, Animalia un fílum per exemple, Chordata o, en botànica i micologia, una divisió per exemple, Bryophyta una classe per exemple, Aves un ordre per exemple, Charadriiformes una família per exemple, Scolopacidae un gènere per exemple, Calidris , o una espècie per exemple, Calidris ferruginea El nom científic d'un tàxon de qualsevol categoria superior al nivell d'espècie consta d'un únic mot és un uninomi el d'una espècie,…
con
Biologia
Denominació de diverses estructures, anatòmiques ( cons
o cèl·lules dels cons
) que són cèl·lules neuroepitelials especialitzades en la recepció d’estímuls de llum cromàtica.
Juntament amb els bastonets formen el neuroepiteli la neurona de la retina La sinapsi amb la segona neurona té la forma de con, la qual cosa dóna nom a la cèllula N'hi ha uns tres milions en la retina humana, i són més abundants a la regió central, especialment a la fòvea zona de màxima sensibilitat En la retina dels animals nocturns no n'hi ha tants, i, contràriament, els sauris i els ofidis diürns tenen exclusivament cons, que en els ocells diürns són especialment abundants
binomen
Biologia
Dit de la denominació de les espècies de plantes i d’animals composta de dos mots: el nom genèric i l’epítet específic.
neurociència
Biologia
Estudi multidisciplinari de l’estructura, les operacions i el funcionament del sistema nerviós, i, molt especialment, del cervell.
Parteix de la idea del cervell com a òrgan que controla totes les operacions del cos humà, des de les funcions més bàsiques metabolisme, sistema immunitari, hormonal, etc fins a les funcions superiors emocions, pensament, memòria, llenguatge, aprenentatge, presa de decisions etc La tasca principal de la neurociència consisteix a identificar els circuits neuronals pels quals s’activen i es mantenen aquestes funcions, i la seva interacció amb la resta d’òrgans També formen part d’aquest estudi els mecanismes pels quals es creen nous circuits, les seves alteracions i la manera en què afecten el…