Resultats de la cerca

Fou professor de botànica a Marburg, Bonn, Basilea i Tübingen S'especialitzà en embriologia i fisiologia vegetals Estudià i mesurà les pressions osmòtiques de les solucions aquoses, mitjançant unes membranes semipermeables, que són conegudes com a cèllules de Pfeffer Publicà Handbuch der Pflanzenphysiologie 1881 i Studien zur Energetik der Pflanze 1892, entre altres obres

Professor de zoologia i paleontologia a la Universitat de Heidelberg 1878-1918 Publicà Studien über die ersten Entwicklungsvorgänge der Eizelle, die Zellteilung und die Konjugation der Infusorien ‘Estudis sobre les primeres etapes del desenvolupament de l’ou, la divisió cellular i la conjugació dels infusoris’, 1876 i diferents treballs sobre la seqüència de la mitosi, la meiosi i les primeres etapes del desenvolupament embrionari en les cèllules animals

Professor a Aberdeen, Heidelberg, Colònia i Leipzig, defensà l’existència d’una entelèquia o principi vital diferent de la simple organització de la matèria i susceptible d’explicar el món i la seva evolució Són obres seves Geschichte des Vitalismus ‘Història del vitalisme’, 1905, Philosophie des Organischen ‘Filosofia de l’orgànic’, 1909, Leib und Seele ‘Cos i ànima’, 1916, Parapsychologie 1932, Die Maschine und der Organismus 1935 i Der Mensch und die Welt ‘L’home i el món’, 1945

Fundador de la psicologia experimental, primerament fou professor de fisiologia, a Heidelberg 1865-74, i després de filosofia, a Leipzig 1874-1918, on establí 1879 el primer laboratori de psicologia experimental d’Europa El seu pensament és alhora una reacció contra el positivisme i el naturalisme dominants i un intent de filosofia científica, basada en les dades de les ciències particulars la psicologia científica essent com a pont entre les ciències naturals i les ciències de l’esperit o ciències culturals La major part del seu treball d’investigació tingué com a objecte l’experiència i la…

Estudià medicina a Tartu a Viena 1810-14 i a Würzburg 1814-17 A partir del 1819 fou professor a la Universitat de Königsberg, i a partir del 1834 ensenyà zoologia i anatomia comparada a Peterburg Descobrí l’òvul dels mamífers 1827, amb la qual cosa restà arrodonida la descoberta feta cent cinquanta anys abans per Regnier de Graaf, i el notocordi dels embrions dels vertebrats Entre el 1828 i el 1837 publicà la seva obra més important, Über Entwicklungsgeschichte der Tiere ‘Història del desenvolupament dels animals’, amb la qual, juntament amb Untersuchungen über die Entwickelung…

Estudià l’estructura de les proteïnes i els mecanismes de la fermentació alcohòlica Editor del Handbuch der biologischen Arbeitsmethoden ‘Manual de les metodologies biològiques’

Estudià zoologia a les universitats de Viena i de Munic El 1912 inicià la seva carrera docent a Munic, i l’exercí també a Rostock, Breslau i Graz Dirigeix el Zoologisches Institut de Munic Les seves recerques sobre la conducta de les abelles el portaren al descobriment dels mitjans que utilitzen els individus de les colònies per a comunicar-se i transmetre's la informació necessària sobre l’existència, la classe, la direcció i la distància de les fonts d’alimentació dansa de les abelles Ha publicat els resultats dels seus experiments als llibres Aus dem Leben der Bienen ‘De la vida de les…

És el fundador de l’embriologia experimental Investigà el desenvolupament d’embrions de batraci després de diverses manipulacions sobre el ous Creà el Roux Archiv für Entwicklungsmechanik der Organismen, que continua recollint tot el material valuós que es publica sobre mecànica del desenvolupament embrionari

Els seus estudis sobre els embrions d’ocells i mamífers el portaren a distingir i a batejar amb els mots universalment acceptats d’ectoderma, mesoderma i endoderma les tres capes germinatives Untersuchungen über die Entwicklung der Wirbelthiere , 1845 Són conegudes amb el seu nom fibres de Remak les fibres nervioses sense mielina que prolonguen els ganglis simpàtics

Professor de zoologia a la Universitat de Würzburg Fou autor d’importants treballs sobre l’estructura del nucli, que el portaren a demostrar la individualitat dels cromosomes Estudià també l’aparell excretor de l’amfiox És autor de Zellenstudien ‘Estudis sobre les cèllules’, 1887-1907 i de Das Problem der Befruchtung ‘El problema de la fecundació’, 1902