Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
deriva genètica
Biologia
Alteració no direccional, en les poblacions petites, originada pels gens que rep cada generació i que són una mostra estadística dels gens continguts a la generació precedent.
És un fenomen no direccional, puix que el canvi és sempre degut a l’atzar Les conseqüències són una diferenciació entre les diverses subpoblacions, una tendència a la homogeneïtat dins cadascuna d’aquestes i un augment del homozigots En poblacions d’un nombre elevat d’individus hom pot prescindir de la deriva genètica
neuroblast
Biologia
Cèl·lula embrionària dels vertebrats de la qual deriva una neurona.
endotelioblastema
Biologia
Regió situada al límit entre l’àrea opaca i l’àrea pel·lúcida de la blàstula secundària dels ocells.
D’aquest territori deriva l’endoteli dels vasos sanguinis
neuròglia
Biologia
Teixit de sosteniment propi del sistema nerviós.
Deriva de l’ectoderma i és format per una xarxa finíssima de cèllules especials molt ramificades els astròcits o macròglia, l’oligodendròglia i la micròglia o cèllules d’Hortega
acrosoma

Biologia
Vesícula plena d’enzims hidrolítics i substàncies riques en glúcids que embolcalla la part anterior del nucli de l’espermatozoide com si fos un caputxó, juntament amb el qual constitueix el cap del gàmeta.
Deriva del grànul acrosòmic i és delimitat per una membrana externa i una altra interna, contigua a la del nucli L’acrosoma té una gran importància en el moment del reconeixement i la penetració de l’espermatozoide en les membranes oocitàries reacció acrosòmica
Sewall Wright
Biologia
Genetista nord-americà.
Fou un dels creadors, juntament amb RFisher i JHaldane, de la moderna genètica de l’evolució, amb bases neodarwinistes Formulà el fenomen conegut amb el nom de deriva genètica Escriví Systems of Maiting 1921 i Evolution and the Genetics of Populations 1968
blastocist
Biologia
Blàstula primària dels mamífers.
Consta de dues parts principals el trofectoderma, a la perifèria, del qual deriven els annexos embrionaris i part de la placenta, i el blastema embrionari, del qual deriva el nou organisme L’embrió ateny l’estat de blastocist en els primers dies de desenvolupament i roman lliure fins que esgota el material de reserva que conté l’ou després s’implanta en les cavitats de la mucosa de l’úter
parènquima
Biologia
Botànica
Teixit vegetal constituït per cèl·lules vives, polièdriques i més o menys isodiamètriques, de parets cel·lulars primes i no lignificades, poc especialitzades, però que normalment han perdut la facultat de dividir-se.
Deriva generalment de meristemes primaris És el teixit més abundant en els òrgans vegetals, i per aquesta raó hom el qualifica de fonamental Els parènquimes tenen funcions molt diverses, però principalment assimiladores parènquima assimilador o clorènquima i emmagatzemadores de materials de reserva parènquimes reservants , com ara midó, proteïnes, olis, sucres i fins i tot aigua parènquima aqüífer o hidrènquima També hi ha un parènquima aerífer o aerènquima , que presenta grans espais intercellulars i facilita l’oxigenació
gonocel
Biologia
Porció del celoma en la qual es desenvolupen les gònades i que deriva de la part ventral del miocel.
pseudoceloma
Biologia
Cavitat que deriva de l’embrió, compresa entre l’intestí i la paret del cos, sense revestiments mucoepitelials propis, present en determinats invertebrats.
És plena de cèllules de tipus mesenquimàtic parènquima en platihelmints, nemertins, etc, i no té cap mena de parènquima en nematodes i altres grups