Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Olaf Rudbeck
Biologia
Naturalista suec.
Fou el creador del jardí botànic d’Uppsala, i és conegut dins el camp mèdic pel descobriment dels vasos limfàtics 1651, tot i que la primera notícia impresa sobre aquests es troba en un text de Caspar Bartholin 1653
psicofísica
Biologia
Psicologia
Estudi experimental i quantitatiu de les relacions existents entre l’estímul i la sensació.
La psicofísica fou iniciada pel físic i matemàtic alemany GTFechner a partir de les investigacions d’EHWeber i donà, com a resultats principals, el descobriment dels llindars de la sensació llindar i la llei de Weber-Fechner, així com la constitució de la psicofisiologia
Robert William Holley
Biologia
Biòleg molecular nord-americà.
Compartí el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1968 amb HGKhorana i MWNirenberg, pel descobriment de l’ARN transferidor de l’alanina, que isolà i de la qual desxifrà la seqüència de bases Estudià també els factors de control de la divisió cellular en els mamífers
Émile Roux
Biologia
Bacteriòleg francès.
Collaborà en l’obra científica del seu mestre Pasteur des de l’any 1876 treballs sobre el carboncle i la ràbia, la qual obra continuà en diverses direccions descobriment de la toxina diftèrica, introducció de la seroteràpia, etc Des del 1904 fins a la jubilació fou director de l’Institut Pasteur
Karl Landsteiner
Karl Landsteiner
© Fototeca.cat
Biologia
Biòleg austríac naturalitzat nord-americà.
El seu descobriment dels grups sanguinis i de les reaccions produïdes entre ells possibilità les transfusions de sang sense cap dels inconvenients que abans les feien inadequades Més tard descobrí, juntament amb ASWiener, el factor Rh, el coneixement del qual pot evitar defectes genètics Rebé el premi Nobel de medicina l’any 1930
regne

Els dominis i els regnes
Biologia
Cadascun dels sis grans grups en què hom considera dividits els ens naturals (eubacteris, arqueobacteris, protists, fongs, plantes i animals) per tal de facilitar-ne l’estudi.
Antigament es consideraven únicament tres regnes animal, vegetal i mineral Des de l’establiment per part de Haeckel del grup dels protists i el descobriment dels virus i les rickèttsies, i a causa de la dificultat d’esbrinar els límits exactes a nivell unicellular entre éssers animals i vegetals, aquesta primera classificació perdé vigència
biologia molecular

Esquema i representació tridimensional de la molècula helicoidal de DNA, segons James D. Watson i Francis H.C. Crick, una de les descobertes cabdals en el camp de la biologia molecular (1, bases púriques i pirimídiques; 2, desoxiribosa; 3, fosfat)
© Fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia i de la bioquímica que té per objecte l’explicació dels fenòmens biològics per mitjà de l’estudi de les biomolècules portadores de la informació genètica de la cèl·lula.
Així, estudia l’estructura i la funció de les proteïnes com a suport material de les funcions biològiques l’estructura i la funció dels àcids nucleics amb relació a l’emmagatzematge, la utilització i la transmissió de la informació genètica genètica molecular les bases moleculars i els mecanismes de control i regulació dels processos biològics i l’evolució molecular Els primers treballs considerables dins d’aquesta disciplina són dels anys quaranta, quan OTAvery, CMacLeod i MMcCarthy van demostrar que l’agent que causa la transformació infecciosa d’una soca bacteriana és el DNA No obstant…
Alexandre Yersin

Alexandre Yersin
© Fototeca.cat
Biologia
Bacteriòleg suís.
Després d’estudiar medicina a Lausana, ingressà a l’Institut Pasteur de París i collaborà amb Roux descobriment de la toxina diftèrica, 1890 El 1894 descobrí a Hong Kong el bacil de la pesta Yersinia pestis L’any 1902 fou nomenat director de l’escola de medicina de Hanoi, i residí a Indoxina fins a la mort
Martin Rodbell
Biologia
Metge nord-americà.
Graduat a la Universitat de Baltimore 1949, treballà al National Institute of Arthritis and Metabolic Disorders 1956-61 i al National Heart Institut 1961-70 Fou cap del laboratori de nutrició i endocrinologia del National Institute of Arthritis and Metabolic Disorders 1970-85 i director científic del National Institute of Environmental Health Science 1985 El 1994 compartí amb A Gilman el premi Nobel de medicina pel descobriment de la funció de les anomenades ‘proteïnes G’ en la transducció cellular de senyals
Jan Evangelist Purkinje
Biologia
Fisiòleg txec.
Professor a Breslau i a Praga, on fundà sengles instituts d’investigació, destacà per les seves investigacions citològiques descobriment del nucli en l’ou dels ocells, aplicació del micròtom, invenció del terme protoplasma 1839, descripció de les cèllules de Purkinje de l’escorça del cerebel, de les fibres de Purkinje o fibres musculars modificades del cor, etc i pels seus treballs de fisiologia, com l’acció del pàncrees en la digestió de les proteïnes i sobretot els estudis sobre la visió partint de les teories de Goethe