Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
involució
Biologia
Conjunt de modificacions regressives naturals o per alteracions (regeneracions, reorganitzacions, malalties, etc) que s’esdevenen dins una cèl·lula, un òrgan o un organisme.
Es desenvolupen progressivament, com és ara les senils o la del timus a la pubertat
haploïdia
Biologia
Qualitat de l’organisme o de la cèl·lula que posseeix una dotació cromosòmica formada per una sola sèrie (n) de cromosomes.
En general presenten haploïdia els gàmetes i també alguns protozous, les cèllules somàtiques del gametòfit dels vegetals amb alternança de generacions, les espores que originen aquests gametòfits i les espècies que es desenvolupen per partenogènesi
gemmació
Biologia
Tipus de reproducció asexual, molt freqüent en protozous, esponges, cnidaris, briozous i tunicats.
En els animals unicellulars la gemmació s’inicia en la divisió mitòtica del nucli, en emigrar una de les dues parts formades a la superfície cellular, on es forma una protuberància o gemma que, més tard, es desprèn, acompanyada d’una porció de citoplasma i d’una membrana que l’envolta, i constitueix una cèllula filla En els animals pluricellulars la gemma és formada per un grup de cèllules que, despreses o no del cos del progenitor, es desenvolupen i donen lloc a un nou individu
sistema Lewis
Biologia
Sistema d’antígens, presents a la sang i a d’altres fluids corporals com la saliva, relacionat amb el sistema secretor.
Els antígens de Lewis es formen en els teixits sota el control de dos allels, designats per Le dominant i le recessiu són alliberats als fluids corporals on poden ésser absorbits a la superfície dels eritròcits i determinar les reaccions dels eritròcits a l’antisèrum Els tipus d’antígens es desenvolupen en els infants a partir de sis anys Pel fet que hom ha detectat antígens en proporcions no estimades teòricament, ha estat proposada una interacció amb efectes fenotípics entre els gens del sistema Lewis i els del control del factor de secreció
calona
Biologia
Nom genèric d’un grup de glicoproteïnes de secreció interna dels mamífers adults, que en contacte amb les cèl·lules els inhibeixen la mitosi.
Segons Bullough, que fou qui les descobrí i anomenà, fan la funció de minvar la cadència de les divisions cellulars en el moment oportú, per tal que els teixits en creixement no depassin la grandària òptima L’existència d’aquest mecanisme contribueix a la comprensió de la manera com es desenvolupen els processos cancerosos quan aquests mecanismes no funcionen Les calones són específiques per als teixits però no per als animals Presenten una acció sinèrgica amb l’adrenalina i els corticoesteroides El seu pes molecular va de 2000 a 50000 daltons
síndrome del miol
Biologia
Medicina
Síndrome clínica de l’espècie humana produïda per una deleció d’un tros del braç curt del cromosoma 5.
Es caracteritza per malformacions anatòmiques dels nadons afectats, complicacions gastrointestinals i cardíaques, i defectes en el desenvolupament de la glotis i la laringe, per la qual cosa el seu plor recorda el miol d’un gat d’aquí el nom de miol i cri-du-chat Tot sovint presenten retard mental Aquesta síndrome té una incidència d’1 de cada 50 000 nadons nascuts vius Malgrat que els efectes són greus, gràcies a una educació especial molts individus afectats aconsegueixen un cert nivell de desenvolupament social aprenen a caminar, desenvolupen la capacitat d’autoprotecció i…
arbovirus
Biologia
Denominació genèrica dels virus que tenen artròpodes com a vectors.
És una denominació sense valor taxonòmic El nom prové de l’acrònim de l’anglès ARthropod-Borne-virus ‘virus transportat per artròpodes’ Són constituïts per ARN de cadena única, amb coberta protectora Els artròpodes mosquits i paparres no són afectats pels virus, els quals desenvolupen el cicle vital en els vertebrats que els primers parasiten Els arbovirus inclouen les famílies Flaviviridae , Togaviridae , Rhabdoviridae , Reoviridae i Bunyaviridae Hom n’exclou els gèneres Filoviridae i Arenaviridae, malgrat que provoquen malalties similars, com ara les febres hemorràgiques , pel fet que no…
cladisme
Biologia
Teoria que proposa la classificació dels éssers vius atenent a les relacions filogenètiques, establertes tot recercant el parentiu de les espècies en les coincidències morfològiques, fisiològiques i bioquímiques homòlogues ( homologia
).
L’objectiu del cladisme és d’aplegar els individus o grups amb un antecessor comú clades , i interpretar les coincidències observades segons una llei d’economia natural que considera que, llevat dels casos de convergència evolutiva, els caràcters evolucionats es desenvolupen una sola vegada, i la diferenciació s’esdevé posteriorment i no a la inversa Les relacions cladístiques poden ésser representades gràficament per mitjà de dendrogrames Per bé que segons el cladisme caldria replantejar les classificacions actuals, no dóna resposta a importants problemes filogenètics i…
gonocel
Biologia
Porció del celoma en la qual es desenvolupen les gònades i que deriva de la part ventral del miocel.
arqueobacteris
Biologia
Conjunt de bacteris que, per les seves característiques bioquímiques, cal considerar un grup a part dels altres bacteris, o eubacteris.
Les seqüències de l’ARN ribosòmic que presenten són molt diferents de les seqüències dels altres procariotes els eubacteris o dels eucariotes Dins de la gran diversitat metabòlica que els caracteritza, un tret comú a tots els grups d’arqueobacteris és l’adaptació a un determinat ambient extrem anaerobiosi estricta, termoresistència, acidofília, halofília Els arqueobacteris comprenen, principalment, tres grups importants els halòfils extrems , bacteris que creixen en les salines i llacs molt salats els metanògens , anaerobis estrictes, que viuen en els fongs fangosos, en l’estòmac dels…