Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
fixació
Biologia
Tècnica mitjançant la qual hom aconsegueix l’estabilització d’un teixit o un organisme per tal de conservar-ne l’estructura primitiva, fixar els colorants i impedir-ne la degradació a causa dels microorganismes.
La fixació pot tenir lloc per mitjà de la dessecació, de la calor o dels fixadors
mixococ
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels mixobacterials, de la família de les mixococcàcies, caracteritzat pel fet de presentar cossos fructífers simples en forma de gotes de colors vius.
L’observació microscòpica d’aquestes gotes mostra que són formades per cèllules esfèriques i de parets gruixudes, anomenades microcists , que poden suportar la dessecació i ésser viables durant llargs períodes
espora
Biologia
Cèl·lula endògena que es forma en determinades condicions en certs bacteris, després de dues divisions successives del nucleoide, degeneració de tres dels quatre nucleoides formats, concentració i deshidratació del citoplasma entorn del quart d’aquests i formació d’una membrana resistent.
Són formes d’abiosi, molt més resistents a les temperatures elevades, a la dessecació, als desinfectants, etc, que les cèllules actives, per la qual cosa reben també el nom d' espores perdurants
mixobacterials
Biologia
Ordre de bacteris unicel·lulars que presenten la propietat de desplaçar-se per lliscament o reptació quan entren en contacte amb superfícies sòlides.
Són cèllules flexibles, car la paret cellular no és totalment rígida Secreten abundants mucositats Formen cossos fructífers, constituïts per cèllules resistents a la dessecació microcists , que fins i tot poden tenir 1 mm d’alçada i aspecte arborescent Alguns són cellulosolítics
endòspora
Biologia
Espora perdurant pròpia dels bacteris de la família de les bacil·làcies i d’altres grups més o menys adaptats a la vida terrestre.
És una forma d'abiosi neoformada intracellularment a expenses de materials extracellulars Consta de protoplasma, membrana i paret cellular, còrtex i cutícula Les endòspores són capaces de resistir durant molt de temps una dessecació ambiental completa i temperatures superiors, en alguns casos, a 80°C, la qual cosa dificulta granment les esterilitzacions sanitàries i industrials
rickèttsia
Biologia
Bacteri paràsit intracel·lular dels vertebrats, del gènere Rickettsia, que té un cicle natural en què intervenen artròpodes hematòfags (com les puces).
Pertany a un grup que presenta formes de bacils i de cocs Es tenyeixen bé amb colorants bàsics i són gramnegatius Per la reacció de Feulgen s’evidencien cossos de cromatina que contenen ADN i ARN Tenen una paret cellular que conté àcid muràmic —i, en certes espècies, una membrana lipoica interior—, sensible al lisozim En micrografies electròniques de talls ultrafins hom hi reconeix la paret i la membrana cellulars i una regió nuclear Es multipliquen per una divisió transversal Al laboratori, hom les cultiva en el sac vitellí de l’embrió de pollastre, puix que el cultiu in vitro presenta força…
aparell respiratori
Aparell respiratori humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Conjunt d’estructures que permeten als animals la captació d’oxigen i l’expulsió de l’anhídrid carbònic produït en la respiració interna.
En els organismes unicellulars, en els pluricellulars de mida petita i en altres organismes que, tot i ésser més grans, no oposen resistència al pas de l’oxigen com els porífers, els celenterats i alguns platihelmints, hi ha un procés de lliure difusió de l’oxigen pel cos, el qual arriba a l’interior de totes les cèllules Atès que totes les cèllules depenen funcionalment del forniment d’oxigen, en els organismes recoberts d’epidermis impermeables o ceratinitzades s’hi ha desenvolupat un sistema circulatori que els garanteix la provisió d’oxigen i la recollida del diòxid de carboni que els cal…