Resultats de la cerca

La major part dels elements del plasma sanguini com la glucosa, l’aigua, la urea, el clor, el sodi, fosfats, àcid úric i, en general, totes les molècules de petites dimensions travessen la membrana del glomèrul i passen a la càpsula de Bowman La selecció dels components d’aquest ultrafiltrat plasmàtic depèn únicament de les dimensions moleculars L’ultrafiltrat produït pels glomèruls de tots dos ronyons arriba a més de 150 litres al dia, però el 99% d’aquest volum és reabsorbit cap a la sang en els túbuls renals

Dóna lloc als hemisferis cerebrals, al bulb olfactiu i als ganglis basals del cervell Mentre que el telencèfal en conjunt pren més i més importància —en funcions i en dimensions— en créixer en l’escala zoològica, la part més primitiva o rinencèfal disminueix en volum, però no en funcionalitat, i té un paper cabdal en el control de molts comportaments, de la memòria, de les emocions, etc, en els mamífers superiors

Varia segons les comunitats i depèn de diversos factors, sobretot de la diversitat i de les dimensions dels organismes que comprèn la comunitat en un poblament de molses és de l’ordre d’alguns decímetres quadrats, en un pradell d’anuals pot ésser d’1 a 5 m 2 , en un bosc mediterrani d’uns 100 m 2 , i en algunes selves equatorials sembla que arriba a 1 ha

En els animals amb segmentació total, la blàstula és un agregat cellular esfèric amb una cavitat interior, el blastocel, plena de líquid blastocèlic S'origina en separar-se les cèllules de la mòrula deixant entre elles el blastocel Quan aquest ateny unes dimensions característiques, el germen es troba en estat de blàstula pròpiament dit Quan el blastocel tot just acaba de formar-se hom parla de blàstula primària o, en els mamífers, de blastocist, la qual, justament abans d’iniciar-se la gastrulació, esdevé blàstula secundària

Les àrees de distribució geogràfica dels organismes poden ésser de dimensions molt variades unes s’estenen per una gran part del món organismes subcosmopolites, d’altres tenen una extensió mitjana i d’altres cobreixen una sola localitat Els límits de l’àrea d’un organisme responen, en general, a la presentació de factors ecològics desfavorables clima, sol, etc, però hom només arriba a explicar-se certs aspectes de llur configuració general quan té en compte la diposició geogràfica general de les terres en el temps actual i durant les èpoques geològiques pretèrites