Resultats de la cerca

Això suposa el manteniment d’un equilibri dinàmic entre la síntesi i la degradació dels composts macromoleculars, com els enzims, les proteïnes, les bases nitrogenades, etc És especialment notable en cèllules i teixits que els calgui adaptar-se ràpidament a condicions canviants degudes, per exemple, a l’alimentació exògena, com el fetge i la mucosa intestinal

L’estudi de la filogènesi dels organismes ha fet canviar l’enfocament de la sistemàtica, que ja no es basa solament en la morfologia concepte estàtic , sinó també en l’evolució concepte dinàmic Per aquest motiu, la zoologia, la botànica i la microbiologia, vistes des de la filogènia poden ésser definides com l’estudi comparatiu de la diversitat d’animals, de plantes i de microbis, respectivament L’estudi filogenètic és indispensable per a conèixer el grau de parentiu entre els diversos grups d’ordres, de famílies, etc

Professor a Göttingen, Jena, Munic i Zuric, fundà l’escola dels filòsofs de la natura Concebé els organismes com a resultat d’una evolució sorgida d’una massa indiferenciada que s’objectivitza i fixa en diverses formes Aquesta massa indiferenciada és animada per un principi dinàmic que ell anomena galvanisme i que té com a causa i suport la llum En el curs de l’evolució sorgeixen els organismes, com més va més complexos És autor de Lehrbuch der Naturgeschichte ‘Manual d’Història Natural’, 1813-25, en tres volums, Esquisse d’un Système d’Anatomie, de Physiologie et d’Histoire…

La descripció del proteoma d’un organisme equival al coneixement de quines són totes les proteïnes que aquest organisme conté en un moment determinat i sota unes condicions establertes El proteoma és, doncs, un concepte dinàmic que en cada organisme pot anar variant en funció de l’edat o de la situació biològica Aquesta descripció és d’una gran complexitat si hom té en compte la gran quantitat de proteïnes diferents que existeixen i totes les possibles modificacions que poden patir En el cas humà es parla de l’ordre d’un milió de proteïnes diferents que poden, en algun moment,…

El creixement és una característica essencial dels éssers vius, bé que els virus únicament creixen en nombre, però no pas en mida El creixement dels organismes vius és degut al metabolisme assimilació de materials del món exterior, la qual cosa el diferencia d’altres tipus de creixements, com el dels cristalls formats d’una dissolució saturada, el de les estalactites o el dels núvols El creixement de les poblacions no és continu En general, és lent al principi, després s’accelera i finalment s’estabilitza La rapidesa del creixement és representada comunament per una corba de creixement, que…

Aquest estat esdevé a conseqüència del metabolisme i de les relacions dels éssers vius amb el medi Tot i que comença amb el naixement i acaba amb la mort, cap d’aquests fenòmens no es produeix d’una manera sobtada El naixement comporta unes etapes prèvies, en què hi ha una o més divisions cellulars abans de separar-se el nou organisme dels progenitors La mort natural per senectud comença amb el predomini del catabolisme sobre l’anabolisme i amb l’atenuació dels sentits i de les funcions orgàniques Evolució històrica de l’actitud de l’esser humà envers la vida L’actitud primera i fonamental…

L’etologia, desenvolupada sobretot al s XX, és fonamentada sobre unes altres branques de la biologia, com la bioquímica, la genètica, l’ecologia, la zoologia, etc Des dels grecs hi havia diverses observacions i descripcions de tipus anecdòtic de la vida dels animals i de llurs costums, però foren les conseqüències de les teories evolucionistes de Darwin les que possibilitaren el naixement d’una etologia de rigor científic Els llibres de George John Romanes 1848-94 Mental Evolution in Animals 1884 i Mental Evolution in Man 1889 tingueren un gran ressò En aquesta època hi hagué molts d’estudis…

És unitat alhora anatòmica i fisiològica, tant per als organismes unicellulars com per als pluricellulars Hom podria dir que la cèllula és el sistema organitzat més simple portador de les funcions vitals Les cèllules dels organismes eucariòtics són sistemes trifàsics Una fase és la matriu protoplasmàtica, que inclou el nucleoplasma i el citoplasma, comunicats a través dels porus de la membrana nuclear La segona és feta pels diferents orgànuls membranosos cellulars reticle endoplasmàtic, complex de Golgi, lisosomes, membrana nuclear, mitocondris i cloroplasts La tercera és el contingut d’…

Seguint la tendència dels darrers anys, al llarg del 2013 les revistes científiques de referència en biologia i genètica van continuar destacant de manera preferent en les seves portades i els seus editorials els avenços en genètica i genòmica, especialment pel que fa a l’expressió i la regulació gènica, l’estructura i el funcionament del cervell i la importància de la dinàmica bacteriana en sistemes molt diversos En conjunt, cada cop prenen més importància els aspectes dinàmics i relacionals, fruit dels grans avenços recents en les tècniques d’anàlisi simultània de grans quantitats de dades…

L'origen de les espècies Els gens Nup160 i Nup 96 de les mosques, identificats darrerament, estan implicats en el transport de proteïnes entre el citoplasma i el nucli © Fototecacat El 2009 es va commemorar el bicentenari del natalici de Charles Darwin i el 150è aniversari de la publicació de L'origen de les espècies Per això van ser especialment significatius alguns treballs que indiquen la relativa facilitat amb què, en determinades ocasions, i amb canvis puntuals en un sol gen, dues poblacions d'una mateixa espècie es poden aïllar genèticament, un pas necessari perquè esdevinguin espècies…