Resultats de la cerca

És utilitzada, fonamentalment, per a la determinació de pesos moleculars de substàncies polimèriques naturals i sintètiques, tant monodisperses com polidisperses Té aplicació també en feines generals de separació, entre les quals cal esmentar la separació d’isòtops

Efectua una intensa activitat fagocitària en les inflamacions i en els teixits infectats

Efectuà expedicions científiques a Lapònia, la península de Tajmyr, Terranova i Islàndia Escriví Reise in äussersten Norden und Osten Sibiriens ‘Viatge per l’extrem nord i la Sibèria oriental’, 1848-75

L’ou fecundat comença de segmentar-se ben aviat, i per a anar de l’oviducte a la paret de l’úter, on efectua la nidificació, li calen uns quants dies, i ja hi arriba en l’estat de mòrula Hom l’anomena blastòcit , i és una vesícula esfèrica que té una paret amb una capa externa de cèllules regulars que constitueixen el trofoblast, el qual amb el temps constituirà la placenta

És la que no s’efectua mitjançant llavors o espores sexuals, sinó per esqueixos, brots, estolons, gemmes, espores asexuals o bé pel procediment de la multiplicació in vitro de cèllules indiferenciades dels meristemes de l’àpex de tiges, que permet de constituir un clon de borrons capaços de regenerar plantes idèntiques a la mare Per aquest sistema hom pot obtenir en poc temps una quantitat illimitada de plàntules, per bé que la seva pràctica no és encara possible en totes les espècies

En els vertebrats hom distingeix una circulació sanguínia i una circulació limfàtica La primera esdevé possible gràcies a l’activitat del cor, que imprimeix un moviment a la massa líquida la segona obeeix principalment determinats factors mecànics que actuen directament o indirectament sobre els vasos limfàtics Al llarg de l’escala animal hom pot reconèixer dos tipus principals de circulació sanguínia oberta o lacunar i tancada La circulació oberta és aquella en què el líquid circulant no es mou sempre a través de vasos, de manera que en determinades parts es formen llacunes de fluid La…

Els mètodes manuals depenen de la posició que és imposada al pacient i de la modalitat dels moviments practicats Entre aquests mètodes, cal fer esment del de Silvester , del de Schaeffer , del de respiració boca a boca , etc Els aparells consisteixen essencialment en sacs plens d’aire en els quals són introduïts els pacients Una bomba elèctrica fa canviar la pressió baromètrica a l’interior del sac La respiració és efectuada d’una manera intermitent, amb una simple vàlvula de Bennett, o bé d’una manera completa i contínua, mitjançant aparells volumètrics del tipus Engstroem