Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
cèl·lula T4
Biologia
Immunologia
Subtipus de limfòcit T que actua de commutador general del sistema immunitari.
També anomenades cooperadores/inductores , en produir-se l’entrada d’un antigen forà dins el cos, inicien la resposta immunitària tot activant específicament les cèllules B que produeixen anticossos específics contra l’antigen forà
nòdul sinoauricular
Biologia
Massa de fibres musculars cardíaques especialitzades que actua habitualment com a marcapassos del sistema de conducció cardíaca.
És situat a la paret de l’aurícula dreta, a l’extrem superior de la cresta terminal, en el lloc de l’entrada de la vena cava superior És anomenat també nòdul de Keith i Flack i nòdul sinusal
quimiòstat
1, filtre de cotó; 2, dipòsit de medi estèril; 3, vàlvula per al control de la velocitat de goteig; 4, corrent d’aire; 5, obertura per a la inoculació i la sortida d’aire; 6, sifò de sobreeiximent; 7, recipient de cultiu
© fototeca.cat
Biologia
Instrument emprat per a obtenir cultius continus que consisteix en un receptacle tancat que es comunica amb un dipòsit que li subministra constantment un medi de cultiu
i amb un sifó pel qual surt l’excés de cèl·lules del cultiu i de llurs productes d’excreció.
Mitjançant l’aireig i l’agitació mecànica hom aconsegueix l’entrada d’oxigen i la distribució homogènia pel medi Fent entrar un flux amb una concentració òptima de substància nutritiva, hom assoleix una producció cellular màxima si la població és mantinguda en la fase del creixement exponencial
suc vacuolar
Biologia
Solució aquosa molt fluida, de caràcter gelatinós, continguda en els vacúols, constituïda per substàncies minerals (com ara sulfats, nitrats, clorurs, fosfats, etc) i orgàniques (com ara àcids orgànics, glúcids —especialment sacarosa, glucosa i tanins— i lípids).
En els vacúols s’acumulen substàncies de reserva i substàncies procedents de totes les vies metabòliques de degradació tòxiques per al citoplasma que les produeix El suc vacuolar permet al citoplasma de conservar el grau d’imbibició convenient L’entrada d’aigua del medi a l’interior de la cèllula, per osmosi, té com a conseqüència la turgència cellular
pulmó
Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de…
electroporador
Biologia
Aparell transformador que facilita l’entrada d’àcids nucleics a l’interior de cèl·lules mitjançant descàrregues elèctriques de voltatge, a intensitat i temps controlats.
Les descàrregues elèctriques propulsen els àcids nucleics cap als teixits que es troben al pol positiu i obren els canals de membrana de les cèllules perquè hi puguin penetrar
defensa orgànica
Biologia
Conjunt de mecanismes inflamatoris, fagocitaris o immunobiològics de què disposa l’organisme vivent enfront de qualsevol agressió tissular o de l’entrada d’elements nocius.
Jesús Maria Bellido i Golferichs
Biologia
Metge, veterinari i polític.
Deixeble de Ramon Turró, inicià els seus treballs de fisiologia al laboratori del doctor Coll i Pujol Fou catedràtic de fisiologia a Saragossa 1914 i a Granada 1918, i després de farmacologia i terapèutica a Barcelona 1929 Collaborà intensament amb August Pi i Sunyer, amb el qual fundà l’Institut de Fisiologia Membre de la Societat de Biologia de Barcelona l’actual Societat Catalana de Biologia des de bon començament, arribà a ésser-ne president 1919-20 i dirigí l’escola de sordmuts i subnormals a Villa Joana La seva tesi d’entrada a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1925 versà…
niu
Niu de griva cerdana
© Fototeca.cat
Biologia
Ornitologia
Construcció que fan la majoria dels ocells per pondre-hi els ous, covar-los i criar-hi els pollets.
Bàsicament serveix per a mantenir la posta junta i que els ous no s’escampin, redueix les pèrdues calorífiques dels ous durant la incubació i dels polls nidícoles, i els ofereix un refugi relativament segur, fins que són capaços de volar El niu pot ésser construït directament a terra, entre la vegetació, flotant sobre l’aigua i excavat en el sòl o en la fusta També hi ha espècies que aprofiten accidents del terreny escletxes de les roques, esquerdes a les parets, buits en soques d’arbres, etc Gairebé tots els ocells que fan la posta en un niu el construeixen ells mateixos, però —ultra els…