Resultats de la cerca
Es mostren 469 resultats
quiasmatípia
© fototeca.cat
Biologia
Teoria que proposa que l’ entrecreuament
entre dues cromàtides en la meiosi podria esdevenir-se en una de les primeres etapes, com és ara el paquitè, en què s’aparellen els cromosomes homòlegs, i el quiasma es formaria a la metafase, un cop s’han de separar per a la divisió reduccional.
Així, la formació del quiasma sembla més aviat la conseqüència de l’entrecreuament, més que no pas la seva causa
teixit conjuntiu
Biologia
Teixit de sosteniment amorf i no afaiçonat que ocupa els intersticis situats entre la pell i la musculatura, entre els fascicles musculars, entre la capa mucosa i la capa muscular dels òrgans buits, etc.
Fa funcions mecàniques protecció, unió, lliscament, etc i metabòliques dipòsit d’aigua, intercanvi de substàncies entre les cèllules conjuntives i la sang, regeneració tissular, inflamació, etc És constituït per elements cellulars i substàncies intercellulars els elements cellulars són els fibròcits, els histiòcits, les cèllules rodones basòfiles limfòcits i monòcits, les cèllules plasmàtiques, les cèllules grasses, els granulòcits, les cèllules adiposes i els cromatòfors les substàncies intercellulars es poden classificar en afaiçonades fibres collàgenes, fibres elàstiques i…
aïllament
Biologia
Impossibilitat d’hibridació entre dues poblacions d’organismes, ocasionada per barreres de diversa mena.
L’aïllament pot ésser ocasionat, fonamentalment, per obstacles geogràfics mars, muntanyes, etc que separen les dues poblacions aïllament geogràfic per èpoques diferents de fecunditat de les poblacions aïllament estacional per determinants genètics que estableixen incompatibilitat reproductora entre dues espècies aïllament reproductor per diferències en els hàbits d’aparellament entre espècies distintes aïllament sexual Cal remarcar que l’aïllament, llevat dels casos d’aïllament geogràfic, no exigeix necessàriament discontinuïtat entre les àrees…
distància genètica
Biologia
Índex de les diferències genètiques entre dos individus o dues poblacions.
Hom la concreta en la probabilitat que un caràcter triat a l’atzar entre un cert nombre de caràcters sigui present en dos individus, no ho sigui en les dues poblacions a què pertanyen, o, a l’inrevés, que el presentin les dues poblacions, però que no el tinguin els dos individus considerats
centimòrgan
Biologia
Unitat de distància entre gens als cromosomes en què la probabilitat d’entrecreuament és de l’1%.
La distància entre gens als cromosomes es mesura, segons les tècniques de genètica clàssica, per la freqüència d’entrecreuament entre els dos gens que es volen analitzar El nom de centimòrgan fou proposat per Alfred HStutervant, primer genetista que utilitzà aquesta mesura per a fer cartografia de cromosomes, en honor al seu mestre, Thomas HMorgan, descobridor del lligament entre gens i de l’entrecreuament o intercanvi físic entre cromosomes
hematosi
Biologia
Bescanvi de gasos entre l’aire dels alvèols pulmonars i la sang venosa.
Aquesta sang es converteix així en sang arterial, per fixació de l’oxigen i eliminació de l’anhídrid carbònic Aquest bescanvi es localitza a la superfície de contacte entre les membranes alveolars i endotelials
híbrid
Biologia
Dit de l’ésser que prové de l’encreuament entre individus genèticament diferents.
L’encreuament entre espècies pròximes pot donar lloc a híbrids que generalment són estèrils, com és el cas dels muls, producte de l’encreuament de l’ase i l’egua En els vegetals l’encreuament interespecífic és més fàcil, pot ésser fèrtil i donar lloc, directament o indirectament, a la formació de noves espècies Els híbrids intraspecífics són molt corrents, com és el cas dels gossos, que han donat lloc a moltes races diferents L’home aprofita les tècniques d’hibridació per a millorar les característiques de les plantes i els animals
inferència filogenètica
Biologia
Matemàtiques
Conjunt de metodologies estadístiques que tenen com a finalitat estimar les relacions filogenètiques entre un grup d’organismes.
El procés consisteix en una anàlisi de les dades recollides sobre els organismes morfològiques, moleculars, etològiques, ecològiques, etc per tal d’obtenir un o més arbres filogenètics que constitueixin la millor estimació possible de les veritables relacions filogenètiques A l’hora d’escollir entre les diverses hipòtesis alternatives obtingudes arbres filogenètics, hi ha diferents criteris Els mètodes més utilitzats per a fer-ne l’elecció, entre d’altres, són la parsimònia, la màxima probabilitat, la inferència bayesiana i les distàncies entre valors de…
blàstula
Biologia
Fase de desenvolupament embrionari compresa entre la fi del període de segmentació i l’inici de la gastrulació.
En els animals amb segmentació total, la blàstula és un agregat cellular esfèric amb una cavitat interior, el blastocel, plena de líquid blastocèlic S'origina en separar-se les cèllules de la mòrula deixant entre elles el blastocel Quan aquest ateny unes dimensions característiques, el germen es troba en estat de blàstula pròpiament dit Quan el blastocel tot just acaba de formar-se hom parla de blàstula primària o, en els mamífers, de blastocist, la qual, justament abans d’iniciar-se la gastrulació, esdevé blàstula secundària
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina