Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
divisió cel·lular
Sis estadis de la divisió cel·lular per bipartició d’una ameba
© Fototeca.cat
Biologia
Procés de multiplicació de la cèl·lula en dues cèl·lules filles.
En els animals el citoplasma es divideix per constricció, i en les plantes, sovint per formació d’una làmina en l’equador La multiplicació del nucli pot ésser per divisió indirecta mitosi o cariocinesi o, més rarament, directa o amitosi Recreació de la mitosi cellular
arquencèfal
Biologia
Part anterior de la vesícula encefàlica primària, en el desenvolupament embrionari de l’encèfal.
En estadis posteriors l’arquencèfal es divideix en dues vesícules el telencèfal i el diencèfal
vèliger
Biologia
Dit del tipus de larva pròpia de la majoria dels lamel·libranquis i gastròpodes marins i possiblement dels monoplacòfors, semblant a la trocòfora, que neda amb l’ajut d’una corona de cilis vibràtils implantada vora l’àrea superior en un vorell lobulat.
Pot presentar un esbós de closca En les formes terrestres o d’aigua dolça dels gastròpodes no hi ha vèliger, bé que alguns estadis embrionaris tenen una estructura molt semblant
recapitulació ontogènica
Biologia
Teoria proposada el 1783 per Kelmeyer.
Adoptada al s XIX per altres homes de ciència, entre els quals Haeckel, que la impulsà novament i li donà el nom de llei biogenètica fonamental , postulant que l’ontogènesi reproduïa la filogènesi, és a dir, que cada individu passava, en la seva pròpia evolució, pels estadis pels quals la seva espècie havia passat en el decurs de l’evolució biològica Fou rebatuda per KEvon Baer
àrea pel·lúcida
Biologia
Regió central del blastoderma en embrions d’ocells durant els estadis de blàstula i gàstrula.
Probablement determina la posició de l’eix cefalocaudal
heteromorf | heteromorfa
Biologia
Dit de l’individu que presenta formes distintes en diferents estadis de la seva vida.
diferenciació
Biologia
Procés mitjançant el qual les cèl·lules, els teixits i els òrgans canvien d’estructura i de forma per tal d’efectuar funcions específiques.
El concepte és aplicat especialment a la diferenciació cellular, puix que la diferenciació de teixits histogènesi prové de mecanismes de regulació a diferent nivell La diferenciació té lloc durant el desenvolupament embrionari o en processos de regeneració En començar la segmentació de l’ou, les cèllulessón semblants, i després, seguint mecanismes específics, adquireixen estructures, formes i funcions noves i diferents de les aconseguides per altres grups de cèllules Cadascun d’aquests grups és un teixit La base bioquímica de la diferenciació pot ésser considerada com la producció de tipus…
blastòmer
Biologia
Cadascuna de les cèl·lules formades durant la divisió de l’ou fertilitzat, en els primers estadis del desenvolupament embrionari.
S'anomena també cèllula filla
trasplantació nuclear
Biologia
Tècnica de manipulació genètica experimental que consisteix a introduir un nucli diploide d’una cèl·lula donadora en un ou fecundat de poc i enucleat prèviament.
Reimplantat l’ou a l’úter de la femella de la cèllula-ou original, comença el seguit de divisions cellulars vers el desenvolupament de l’embrió Tot i que experimentalment s’ha aconseguit amb una certa facilitat en amfibis, i més moderament amb mamífers ratolins, la transplantació nuclear presenta restriccions molt importants, com és ara el fet que els nuclis donadors han d’ésser provinents de cèllules embrionals en estadis molt precoços de desenvolupament blastòmers Els transplantaments de nuclis d’individus adults no donen lloc a individus normals o bé aquests no sobreviuen fins…
àrea opaca
Biologia
Regió perifèrica del blastoderma que envolta l’àrea pel·lúcida en l’embrió dels ocells en els estadis de blàstula i gàstrula.
Dóna lloc a l’electoderm extraembrionari