Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
gen operador
Biologia
Gen cap de fila dels gens estructurals de la síntesi d’una proteïna.
Mentre el gen operador és inhibit per un repressor, l’activitat dels gens estructurals resta blocada però així que l’operador és lliure, pot donar el senyal de represa de la síntesi de la proteïna
repressor
Biologia
Molècula proteica codificada pel gen regulador amb la funció de blocar el gen operador, que és qui regula l’activitat dels gens estructurals, i encaminada a la síntesi de proteïnes i enzims.
El repressor, que es forma en els ribosomes, s’uneix físicament a l’ADN al nivell del gen operador i li impedeix de formar l’ARN missatger corresponent El repressor no actua en presència d’una molècula anomenada inductor, que inactiva el repressor i permet que els gens estructurals de l’operó transcriguin l’ARN missatger
multivalent
Biologia
Associació de més de dos cromosomes, parcialment o completament homòlegs, a causa de la constitució i la consolidació d’entrecreuaments o quiasmes.
La formació de multivalents és característica d’individus autopoliploides autopoliploïdia, d’alguns allopoliploides allopoliploïdia i de certes formes d’híbrids estructurals
regulador
Biologia
Gen d’un cromosoma amb funció d’elaborar una proteïna repressora (repressor) específica que bloca el gen operador, que és el responsable de donar l’ordre d’elaboració d’una proteïna.
El regulador inhibeix permanentment les síntesis que parteixen dels gens estructurals, i la inhibició només s’atura quan un substrat específic bloca el repressor
bioritme
Biologia
Variació en la funció i en alguns dels elements estructurals d’un organisme, periòdica i predictible.
Els bioritmes són presents en tots els organismes pluricellulars Hom observa, molt sovint, una correspondència entre els bioritmes i les modificacions cícliques ambientals, cosa que en destaca el valor adaptatiu Els bioritmes més generalitzats són els anomenats circadiaris circadiari, lligats a l’alternança del dia i la nit i, per tant, a l’exposició a la llum Hi ha bioritmes de cicle inferior batec del cor, moviments respiratoris i superior variacions estacionals, amb la consegüent caiguda de les fulles en els arbres caducifolis, letargia d’alguns animals, reproducció, etc al circadiari…
organologia
Biologia
Estudi dels òrgans dels animals o de les plantes, tant dels aspectes estructurals com dels funcionals.
aberració cromosòmica
Biologia
Anomalia en el nombre o en l’estructura normals dels cromosomes, que pot modificar el desenvolupament de l’embrió i produir alteracions congènites.
Afecta a 1 de cada 150 nounats vius Tanmateix el 90 per cent dels fetus portadors d’aberracions cromosòmiques greus es perden espontàniament D’entre les anomalies numèriques cal destacar-ne les trisomies autosòmiques síndrome de Down o mongolisme, síndrome de Patau i síndrome d'Edwards, les trisomies gonosòmiques síndrome de Klinefelter, trisomia XXX i trisomia XYY i la monosomia gonosòmica XO o síndrome de Turner les monosomies autosòmiques són inviables D’altra banda, les aberracions estructurals inclouen un seguit de síndromes associades amb la deleció, la translocació, la…
promotor
Biologia
Segment de l’ADN d’un operó situat entre el gen operador i el primer gen estructural, que constitueix el punt de reconeixement i de partença de l’ARN-polimerasa, a la qual indica sobre el cromosoma la situació de les seqüències a transcriure.
En els procariotes el promotor és adjacent al gen estructural, mentre que en els eucariotes, consta de dues parts —si més no— complementàries una, constituïda per set nucleòtids, fa pròpiament de senyal de reconeixement per a l’ARN-polimerasa, del punt per on ha de començar a copiar l’ARN missatger la segona es troba més separada del gen operador —possiblement entre els gens estructurals— i és constituïda per 72 nucleòtids i repetida dos cops El promotor és també el punt d’unió d’un tipus de proteïna receptora de l’AMP cíclic requerit per a la transcripció de certs operons, i que…
amitosi

Divisió d’una cèl·lula procariota per bipartició
© fototeca.cat
Biologia
Divisió directa, per exemple per bipartició o gemmació d’una cèl·lula sense transformacions nuclears o estructurals aparents.