Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
envelliment
Biologia
Procés d’esdevenir vell que comporta un conjunt de transformacions fisiològiques i anatòmiques (vellesa
.
En l’home, l’envelliment és estudiat per la geriatria
eubacterials
Biologia
Ordre de bacteris molt extens i ben estudiat que comprèn individus en forma de coc o de bacil.
Hi abunden les espècies immòbils les mòbils tenen flagels perítrics, la qual cosa les separa d’altres grups Hi ha famílies grampositives i gramnegatives, espècies capsulades i no capsulades, formes sapròfites i paràsites, aeròbies i anaeròbies, esporògenes i sense espores, mesòfiles, termòfiles, criòfiles, etc Aquest ordre comprèn els bacteris més típics i de més importància sanitària i econòmica
recombinació homòloga
Biologia
Procés mitjançant el qual un segment d’ADN en reemplaça un altre que té la mateixa seqüència.
És emprat en investigació per a generar animals d’experimentació, generalment ratolins, en els quals la funció d’un gen ha estat anuŀlada, fet que permet inferir la funció del gen estudiat
amplificació gènica
Biologia
Producció de moltes còpies d’un mateix gen per replicació selectiva d’un fragment determinat de l’ADN.
El cas més estudiat és el de la seqüència genètica que serveix de codi per a la síntesi de l’ARN ribosòmic en els ovòcits dels amfibis, la qual s’amplifica de mil a cinc mil vegades
Artur Caballero i López
Biologia
Biòleg.
Fill d’Arturo Caballero Segarés Catedràtic de fisiologia vegetal a la Universitat de Barcelona 1949, de la qual fou també rector 1971-73 Ha estudiat els ritmes de creixement de diverses plantes en conreus experimentals És autor d' Estudios fisiológicos relacionados con las fitohormonas en “Sternbergia lutea Gawl et Kerr" 1947, Ritmos de período largo en el crecimiento de las plantas 1969 i Estudi comparatiu del creixement de gramínies cultivades a Barcelona i en latituds més elevades 1969
melanisme industrial
Biologia
Presència de formes melàniques d’una espècie en un medi enfosquit per la pol·lució industrial.
El cas més típic és el d’un lepidòpter, la geòmetra Biston betularia , estudiat per HBDKettlewell 1961 en què les formes melàniques quedaven camuflades en els medis polluïts, i conseqüentment, la pressió de selecció requeia amb més força contra les formes més clares, ja que eren devorades pels ocells amb més freqüència pel fet d’ésser més visibles En les àrees no polluïdes s’esdevé el procés invers les formes melàniques són més visibles i constitueixen una presa més fàcil, la qual cosa fa que siguin seleccionades les formes no melàniques Aquests processos modifiquen la…
electrocardiografia
Biologia
Electrònica i informàtica
Estudi dels corrents d’acció del múscul cardíac i del mètode d’obtenció de l’enregistrament gràfic.
L’electrogènesi cardíaca va lligada a les modificacions fisicoquímiques que ocorren dins el teixit miocardíac per la propagació de l’ona d’excitació activació, que va seguida d’un procés invers que restableix les condicions de repòs recuperació Els fenòmens elèctrics es produeixen en la membrana cellular, que canvia de polaritat segons que la fase sigui de repòs polarització, d’activació despolarització o de recuperació repolarització Durant la propagació de l’ona d’activació hom observa que els potencials de la superfície cellular són positius davant l’ona i negatius al darrere Els dipols…
reacció de desviació del complement
Biologia
Mètode de diagnosi serològica basat en la demostració de la presència d’un anticòs per addició al sèrum estudiat —desproveït de complement per acció de la calor— de l’antigen corresponent i de complement.
nucli

El nucli cel·lular
© fototeca.cat
Biologia
Glòbul esfèric o el·lipsoide que conté quasi tot l’ADN de la cèl·lula, per la qual cosa porta la clau genètica i és el centre d’informació que dirigeix síntesis cel·lulars.
El nucli fou el primer orgànul conegut i el primer amb un nom, gràcies a les investigacions de Brown 1833 en cèllules d’orquídia i a les de Schleiden 1839 en cèllules animals Generalment és una esfera de 5 a 25 μ que pot tenir una gran varietat de formes i en la qual hom pot distingir diverses parts la membrana nuclear, el nuclèol, el reticle nuclear i el suc nuclear La membrana nuclear té uns 200 Å de gruix i és formada per dues capes foradades per porus de 500 Å i separades per un espai perinuclear que comunica amb el protoplasma mitjançant el reticle endoplasmàtic el nuclèol pot ésser únic…
enginyeria genètica

Producció d’insulina per enginyeria genètica
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de tècniques per mitjà de les quals hom modifica la dotació gènica d’un organisme, afegint-li un segment d’ADN (gens) d’un altre organisme.
Pel fet que l’ADN és l’estructura responsable de la producció de proteïnes transcripció, traducció i, en general, de tota la producció cellular, l’enginyeria genètica es fonamenta en la introducció de nous patrons d’ADN dins el sistema genètic d’un organisme per tal de fer-li sintetitzar proteïnes que altrament no sintetitzaria Per bé que a la pràctica de l’enginyeria genètica hom no ha exclòs els organismes superiors, és en els microorganismes unicellulars on més s’ha desenvolupat, i especialment en el bacteri Escherichia coli , pel fet d’ésser el més estudiat i conegut per la genètica…