Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
George Wells Beadle
Biologia
Biòleg, professor de genètica a la Universitat de Harvard (1936-37) i de biologia a la de Stanford (1937-46), a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (1946-61) i a la Universitat de Chicago (1961-68).
Amb els seus estudis dels muntants bioquímics de Neurospora crassa , començats el 1941 conjuntament amb EL Tatum, precisà una sèrie de vies metabòliques de biosíntesi i llur relació amb els gens El 1958 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, ensems amb J Lederberg i E L Tatum, per aquests estudis
grup sanguini

L’herència del grup sanguini (AB0) i el factor Rh
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt del sistema o de factors sanguinis, independents els uns dels altres.
Basat en la presència o la no-presència als eritròcits i al sèrum humà de diferents característiques bioquímiques i immunològiques, personals i hereditàries, que, en conjunt, confereixen als individus una personalitat hematològica determinada Hi ha diversos sistemes, com el sistema AB0 AB zero, el sistema Rh, els sistemes MN, P, Lutheran, Kell, Lewis, Kidd, etc També cal incloure dins els grups sanguinis els grups sèrics humans , descoberts pels estudis electroforètics, els més importants dels quals són les haptoglobines, els grups Gm, InV, Gc, Ag i Lp, els grups colinesterasa i…
George Wald
George Wald
© Fototeca.cat
Biologia
Biòleg nord-americà.
El 1932 es doctorà en zoologia a la Columbia University, i amplià estudis al Kaiser-Wilhelm Institut de Berlín en 1932-33 Després d’un any a la Universitat de Chicago, fou professor de bioquímica i biologia a la Universitat de Harvard, on romangué fins a la jubilació 1977 El 1967 rebé, juntament amb RGranit i HHartline, el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre l’acció de la vitamina A en els processos fotoquímics de la retina
Torbern Olof Bergman
Biologia
Matemàtiques
Científic suec conegut pels seus treballs sobre química, bé que els seus estudis inicials foren en el camp de les matemàtiques i de la història natural.
Ocupà la càtedra de química de la Universitat d’Uppsala investigà sobre l’afinitat dels elements fou el primer que assenyalà la influència de la concentració en un sistema de dues sals dissoltes i en equilibri i el mecanisme de desplaçament d’aquest, observacions que molt posteriorment conduïren a la llei d’acció de massa Fou autor de nombrosos treballs sobre mineralogia, geologia i astronomia
fisiologia vegetal
Biologia
Fisiologia aplicada als vegetals.
Estudia el funcionament de les plantes considerant principalment els fenòmens de creixement, el metabolisme i les interaccions amb el medi i els altres organismes pot abraçar també aspectes especials, comparats o patològics No té un límit establert amb la bioquímica i es relaciona íntimament amb les ciències morfològiques anatomia, citologia pels lligams existents entre forma i funció Es constituí com a ciència al s XVIII, amb Vegetable Staticks 1727, obra de S Hales, on examina el creixement de les plantes, la pèrdua d’aigua per evaporació i altres fenòmens A la darreria del s XVIII es…
sistema Kidd
Biologia
Sistema eritrocític caracteritzat per la presència de l’aglutinogen Jka, present en una part de la població humana.
Té importància en els estudis d’isoimmunització i d’identificació personal
sistema Kell-Cellano
Biologia
Sistema eritrocític caracteritzat per la presència de l’aglutinogen K o d’un anticòs de gran poder aglutinatiu anomenat anti-Cellano, que és present en una part de la població humana.
Té importància en els estudis d’isoimmunització i d’identificació personal
ribotipificació
Biologia
Anàlisi biològica, basada en el mateix principi que la tipificació, que consisteix a estudiar fragments de l’ADN o l’RNA d’un organisme i buscar-ne les coincidències amb un altre fragment ja conegut (que s’anomena sonda d’ADN).
Hom la utilitza en el diagnòstic clínic i per a realitzar estudis de filogènia
Henri Dutrochet
Biologia
Fisiòleg i metge.
Féu diversos estudis sobre fisiologia, sobretot vegetal, i fou el primer a fer experiments quantitatius sobre l’osmosi
Max Theiler
Biologia
Bacteriòleg sud-africà.
Pels seus estudis sobre la immunització activa en diferents malalties febre groga, entre altres rebé el premi Nobel de medicina l’any 1951
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina