Resultats de la cerca

El 1846 marxà als EUA, on professà al Lowell Institute de Boston A partir del 1848 ensenyà zoologia i geologia a Harvard, on creà el Museum of Comparative Zoology 1859 És autor de Selecta genera et species piscium 1829, Recherches sur les poissons fossiles 1833-44 i Études critiques sur les mollusques fossiles 1840-45 En els seus Études sur les glaciers 1840 mostrà, mitjançant observacions fetes a Suïssa i a Escòcia, que certes glaceres havien tingut un desenvolupament molt més ampli en el passat, i en deduí el concepte de glaciació

Es graduà a la Universitat de Melbourne el 1970 i es doctorà a la Universitat de Cambridge Gran Bretanya el 1975 Féu recerca postdoctoral en biologia molecular i cellular a la Universitat de Yale en 1975-77 L’any següent s’incorporà com a professora al departament de biologia molecular de la Universitat de Berkeley Califòrnia, EUA, d’on passà al Departament de Microbiologia i Immunologia de la Universitat de Califòrnia San Francisco el 1990, del qual fou cap en 1993-99 i on ha investigat sobre els telòmer i la telomerasa , cadenes de molècules i enzims, respectivament, presents…

Professor a Harvard durant molts anys, és conegut pels seus descobriments de plantes i per les seves descripcions d’ocells típics dels EUA

Es traslladà als EUA l’any 1891, on exercí la docència, i treballà a l’institut Rockefeller de Nova York Féu investigacions sobre partenogènesi, tropismes, regeneració de teixits, etc Estudià les causes de l’envelliment i oferí una base científica a la moderna geriatria

Des de temps antic hi ha hagut el desig de preservar la qualitat de l’espècie humana i fins i tot de millorar-la Així, per exemple, Soló a Atenes i Licurg a Esparta establiren un seguit de lleis que hom pot qualificar d’eugèniques Bé que la idea de seleccionar els millors i d’afavorir-ne la reproducció ja era antiga, no fou definitivament establerta fins al s XVI en la Utopia 1516 de Tomàs Moro, i després en La ciutat del Sol 1623 de TCampanella El científic anglès Francis Galton, cosí germà de ChDarwin, pot ésser considerat com el fundador de l’eugenèsia en la seva obra cabdal Hereditary…

El 1960 obtingué un màster per la Universitat de Wisconsin-Madison i es doctorà l’any 1963 per la Universitat de Califòrnia Berkeley Casada amb l’astrofísic Carl Sagan 1957, desenvolupà la seva tasca docent i de recerca a la Universitat de Boston 1966 i al Massachusetts Institute of Technology des del 1988 Fou també professora invitada en diverses universitats dels EUA i a l’estranger Popularitzà la divisió primària dels éssers vius en cinc regnes moners, protoctists, animals, plantes i fongs, d’acord amb les concepcions de Robert H Whittaker A partir de l’estudi de bacteris i…

Proposada inicialment pel Discovery Institute dels EUA, ha estat assumida per un ampli collectiu de persones d’aquell país Accepta els principis evolucionistes de la teoria neodarwinista, però afirma que l’evolució ha estat guiada per Déu per a arribar a generar l’home a imatge i semblança seva

Establert als EUA des del 1947, fou professor a la Universitat de Harvard 1949 És autor de treballs bàsics sobre les modificacions energètiques de l’orella interna que expliquen el mecanisme de transmissió de l’audició, pels quals li fou concedit el premi Nobel de medicina i fisiologia 1961

El 1927 emigrà als EUA, on treballà en diverses universitats i en centres d’investigació Féu estudis sobre herència i evolució cultural, i sobretot sobre genètica de la drosòfila Escriví nombrosos articles en revistes especialitzades i diversos llibres Genetics and the Origin of Species , 1937 Evolution, Genetics and Man , 1956 Heredity and the Nature of Man , 1964 Genetics of the Evolutionary Process , 1970 etc

Estudià a la Universitat de Minnesota i a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, on fou professor 1946-88 Doctor honoris causa per les universitats de Minnesota EUA i Umeaa Suècia, també fou un estudiós de la bioestadística i la meteorologia El 1995 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, juntament amb Christiane Nüsslein-Volhard i Eric F Wieschaus, pels seus treballs en biologia bàsica i pels coneixements aportats sobre el control genètic del desenvolupament embrionari