Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
crinofàgia
Biologia
Autòlisi dels grans de secreció produïts per la cèl·lula en una quantitat superior a l’habitual.
Quan hi ha un excés de síntesi, els lisosomes primaris, d’origen golgià, entren en contacte amb els grànuls, donen lloc als crinolisosomes, i els enzims lisosòmics hidrolitzen els components del gra
cultiu continu
Biologia
Cultiu on la producció de microorganismes es manté constant al llarg del temps.
Aquesta constància és deguda al fet que hi ha continuïtat en l’aportació de substàncies nutritives, i d’altra banda, hom elimina els productes d’excreció cellular i alhora l’excés de cèllules produïdes
deutoplasma
Biologia
Conjunt de substàncies de reserva, com ara els glúcids, les proteïnes, els greixos, etc, que hom troba disperses en forma de granulacions dins el citoplasma.
Reben també el nom de vitellus i, segons la quantitat que en posseix, un ou pot ésser alecític, centrolecític, heterolecític, oligolecític i telolecític De la classe d’ou depèn la forma de segmentació En els ous dels vertebrats l’excés de deutoplasma resta a la part ventral de l’embrió i dóna lloc al sac vitellí
calcitonina
Biologia
Hormona polipeptídica secretada per les cèl·lules parafol·liculars (cèl·lules C) de la glàndula tiroide sota la influència de la hipocalcèmia.
La seva acció principal és la inhibició de la reabsorció dels ossos, de manera antagònica a la de la parathormona, i intervé, per tant, en el metabolisme fosfatocàlcic amb efectes hipocalièmics i hipofosfatèmics Patològicament és segregada en excés pel carcinoma medullar de la tiroide, del qual esdevé un marcador tumoral important Clínicament la calcitonina és utilitzada en el tractament d’algunes malalties òssies com l’osteoporosi i la malaltia de Paget
H. Robert Horvitz
Biologia
Científic nord-americà.
Estudià biologia a la Universitat de Harvard, on es doctorà l’any 1974, i el 1978 s’incorporà al Laboratori de Biologia del Massachusetts Institute of Technology MIT, on desenvolupa la seva tasca científica Horvitz ha emprat tècniques de genètica, biologia molecular, bioquímica, electrofisiologia, farmacologia i microcirurgia per a esbrinar de quina manera els gens controlen el desenvolupament dels diversos òrgans i sistemes de l’organisme, i especialment del sistema nerviós Utilitzant com a model el nematode Caenorhabditis elegans , ha investigat la presència d’una programació genètica que…
nutrició
Biologia
Introducció en un organisme i utilització per aquest organisme dels materials energètics i plàstics que li són necessaris per a viure.
En els individus unicellulars, les funcions de nutrició tenen lloc mitjançant la penetració de les substàncies per la membrana limitadora moltes vegades es produeix una digestió externa mitjançant alguns ferments que són abocats a l’exterior i trenquen les grans molècules o dissolen les substàncies sòlides La cèllula necessita un conjunt de materials i una font d’energia, la qual és emprada per a efectuar aquestes transformacions Segons les necessitats materials, els organismes poden ésser classificats en autòtrofs, quan poden assimilar el diòxid de carboni i les sals minerals nitrogenades…
rentatge
Biologia
Mètode usat en microscòpia per a eliminar l’excés de fixador de les preparacions microscòpiques, generalment per mitjà d’aigua corrent o d’alcohol.
regions tropicals
La selva tropical del Congo
© Corel Professional Photos
Biologia
Geografia
Regions que formen part de la zona càlida de la Terra.
Els raigs solars hi cauen verticalment o gairebé verticalment, i la temperatura mitjana del mes fred oscilla entorn dels 18°C S'estenen aproximadament d’un tròpic a l’altre —un xic més al N del tròpic de Càncer i un xic més al S del tròpic de Capricorn— En certa manera, comprenen una gran part de les zones intertropicals El clima tropical es diferencia del desèrtic i de l’equatorial perquè té una manifesta alternança de pluja i sequedat, és a dir, no és ni sempre plujós, ni sempre sec Per tant, segons aquest punt de vista, les regions de clima tropical són limitades, d’una banda, per la zona…
quimiòstat

1, filtre de cotó; 2, dipòsit de medi estèril; 3, vàlvula per al control de la velocitat de goteig; 4, corrent d’aire; 5, obertura per a la inoculació i la sortida d’aire; 6, sifò de sobreeiximent; 7, recipient de cultiu
© fototeca.cat
Biologia
Instrument emprat per a obtenir cultius continus que consisteix en un receptacle tancat que es comunica amb un dipòsit que li subministra constantment un medi de cultiu
i amb un sifó pel qual surt l’excés de cèl·lules del cultiu i de llurs productes d’excreció.
Mitjançant l’aireig i l’agitació mecànica hom aconsegueix l’entrada d’oxigen i la distribució homogènia pel medi Fent entrar un flux amb una concentració òptima de substància nutritiva, hom assoleix una producció cellular màxima si la població és mantinguda en la fase del creixement exponencial