Resultats de la cerca

Es doctorà en química a la Universitat de Basilea l’any 1964 Des del 1969 és professor a l’Eidgenössische Technische Hochschule ETH de Zuric Actualment és catedràtic de biofísica a l’ETH i professor visitant de biologia estructural a l’Scripps Research Institute de La Jolla Califòrnia En els seus treballs del principi dels anys vuitanta, desenvolupà un mètode general per a la determinació sistemàtica d’uns punts de referència en les molècules de proteïna, mitjançant tècniques de ressonància magnètica nuclear RMN A més, també proposà un algorisme per a determinar l’estructura tridimensional de…

És emprat freqüentment en experiments de fisiologia per a mantenir vius, temporalment, els òrgans o cèllules in vitro

Féu diversos estudis sobre fisiologia, sobretot vegetal, i fou el primer a fer experiments quantitatius sobre l’osmosi

Partidari de la teoria neuronal de Cajal i de His, el 1907 reeixí a obtenir un cultiu de cèllules nervioses i demostrà experimentalment que els axons creixien a partir de les neurones Fou també un dels pioners en el trasplantament de teixits i d’òrgans amb els seus experiments amb embrions

Els seus experiments sobre embrions d’amfibis demostraren que la capacitat morfogenètica de les cèllules embrionàries no es fa específica fins en un moment avançat de l’embriogènesi, i que aquesta especificitat és induïda per una zona de l’embrió que ell anomenà organitzador Rebé el premi Nobel de medicina l’any 1935

Esquema illustratiu de la primera de les lleis de Mendel La primera llei de Mendel, o de la dominància , diu que hi ha una disjunció de les característiques en els híbrids Aquesta llei és anomenada actualment llei de la segregació gènica , o sia, que durant la meiosi es produeix la segregació o la disjunció dels allels d’un gen Mendel arribà a aquesta llei observant els resultats de molts encreuaments Per exemple, quan encreuava pesoleres de raça “gran” G amb pesoleres de raça “nana” g, en resultava una primera generació amb tots els individus de mida “gran” la característica “gran” hi és…

Fou l’autor del primer tractat de parasitologia Osservazioni intorno agli animali viventi che si trovano negli animali viventi , 1684, on descriví més de cent espècies de paràsits Ideà i realitzà una llarga sèrie d’experiments per tal de provar la fallàcia de la pretesa generació espontània , acceptada per la majoria dels savis del seu temps

Els seus experiments sobre l’herència en “línies pures” de vegetals li permeteren de distingir entre particularitats genotípiques i fenotípiques Féu conèixer als països bàltics les teories de Mendel, millorades en alguns punts, i hom el considera un dels fundadors de la genètica Escriví Über Erblichkeit in Populationen und in reinen Linien ‘Sobre l’herència en poblacions i en línies pures’, 1903

Demostrà la impossibilitat de la generació espontània després de nombrosos experiments i fou el primer a aconseguir la fecundació artificial en batracis i mamífers Des de la seva càtedra de la Universitat de Pavia, donà a conèixer noves i encertades idees sobre el mecanisme de la digestió i la circulació El 1767 publicà Saggio di osservazioni microscopiche relative al sistema della generazione dei signore Needham e Buffon

Ha fet estudis i experiments sobre diferents fenòmens biològics relacionats amb la genètica, com ara la partenogènesi i la producció de mutacions artificials Ha escrit obres de divulgació i de síntesi que han tingut un extens ressò, com és ara La formation de l’être, L’évolution des espèces, La genèse de la vie, Esquisse d’une histoire de la biologie i La biologie et l’avenir humain